EUROTOPIA

En aquest muntatge hi ha un parany: totes les llengües dins el cercle pertanyen a Estats que tenen a la llengua en qüestió com a oficial a tot l’Estat. El català, a l’Estat espanyol, no és oficial: és cooficial a una part de l’Estat, no a la seva totalitat.

Les llengües oficials a la UE no es medeixen pel nombre dels parlants, si no per si són o no oficials en algun Estat de la UE. I el català, ara per ara, no és oficial a cap Estat de la UE.

A mi, aquest tipus d’argumentació em fa recordar el 1992 amb el Comité Olímpic Català: hi havia molta gent que estava emprenyada perque un Estat més petit que Catalunya (Andorra) tinguès un Comité Olímpic, i Catalunya no. La solució que [semblaven] propossar aquests emprenyats era molt fàcil: desaparició del COA (Comité Olímpic Andorrà) per no donar enveja als “catalans”… quelcom semblant al “perro del hortelano, que no comía ni dejaba comer”.

No sóc partidari de l’adhesió a ceges a la UE, però en tot cas la culpa és nostre (dels catalans). Si en lloc de votar a CiU i altres partits de la puta i la ramoneta [ara com es diuen, els de la consulta sí però no tant ràpid?] haguessim votat a llistes independentistes de veres, doncs pot ser la cosa aniria de diferenta manera. Però ja se sap: la única llista electoral “independentista i prou” que hi havia al parlament, va ser foratigada. Els catalans no som més xulos perquè no entrenem… o això em sembla a mi.

Atentament