EUROTOPIA

‘Le Petit Prince’ és un conte poètic aparentment infantil, de fàcil lectura, però carregat d’al·legories i simbolismes que aviat el van convertir en favorit dels adults. Reflecteix des de les vivències existencials personals la recerca del sentit de la vida, expressant una agredolça confusió personal de Saint-Exupery, el va escriure en un moment en el què era molt infeliç. Era un exiliat, i el seu país havia caigut, era massa vell per estar encara en la Força Aèria i la situació amb la seua parella era almenys tempestuosa i no obstant això, va escriure un dels llibres més delicat del món.

Les imatges i els textos que fan referència als Baobabs, per a mi estan carregats d’un simbolisme que en la situació actual d’Europa i el planeta reprenen el significat. Per això en llegir el post d’NuriaNómada, LA PLATJA DELS BAOBABS, com sempre amb el seu magnífic reportatge fotogràfic i text, m’ha empès a escriure sobre aquest aspecte.

Simbolisme, imatge, al·legoria.

Els baobabs gegants són plantes que creixen al planeta del Petit Príncep. Comencen com petites males herbes, però si no són desarrelats i rebutjats quan són petits, fan arrels fermament i fins i tot poden causar la destrucció del planeta. El príncep li diu el narrador:

“És qüestió de disciplina, em deia més tard el petit príncep. Després d’acabar la higiene matinal, cal fer amb cura la neteja del planeta. T’has d’obligar regularment a arrencar els baobabs així que els distingeixes dels rosers, als quals s’assemblen molt quan són molt joves. És una feina molt pesada, però molt fàcil.”

En un nivell metafòric, els baobabs signifiquen pensaments repulsius de la nostra naturalesa, si no els expulsem d’hora com la mala herba, van a fer arrels fermes i distorsionar la nostra personalitat.

Com Núria, l’artista TACITA DEAN va quedar fascinada a Madagascar pels grans arbres, recollint-los en la pel·lícula de 16 mm, Baobab (2002) i les fotografies relacionades Baobab I i Baobab III (2001).

L’artista ha fet referència a la popular narració infantil Le Petit Prince (1943), de ANTOINE DE SAINT–EXUPÉRY, en la qual un baobab es veu implicat en un tràngol filosòfic que suggereix una reflexió sobre la paciència, la temporalitat, l’extinció i l’obsolescència material, temes que ja fa temps que DEAN havia introduït en la seua pràctica. En l’al·legoria de Saint–Exupéry sobre la humanitat, la saviesa de la joventut i la insensatesa de la vellesa, el petit asteroide habitat pel petit príncep està poblat de baobabs (“arbres grans com castells“) que amenacen amb aixafar-ho.

El petit príncep ha d’arrencar d’arrel els baobabs petits abans que creixin massa: l’arbre es converteix en una metàfora d’un problema que cal solucionar immediatament, abans de deixar que arreli.

Amb motiu del 50 aniversari de la publicació del llibre, el 1993, en la crítica literària de The New York Times, s’interpretava altre significat més fosc, també: es poden interpretar com a “metàfora visual del nazisme“. Aquesta comparació té molt sentit, sobretot si tenim en compte que Saint–Exupéry va lluitar en la Segona Guerra Mundial contra els nazis, i que els nazis seguien augmentant el seu poder quan va escriure ‘El Petit Príncep‘

En un esbós inicial, la imatge era un sol boabab que amenaçava amb acabar amb el petit planeta del Petit Príncep entre els seus arrels. Segons The New York Times, l’escriptor va rebutjar aquesta versió i finalment es va decidir per una imatge més moderada, un arbre amb tres enormes troncs. Però per a mi, en realitat representa els tres règims nacionalsocialistes d’Europa, Alemanya, Itàlia i Espanya que l’estaven destruint (Saint-Exupéry també havia estat corresponsal de guerra a la guerra civil espanyola).

Si s’admet la comparació nazi, llavors el comentari del príncep sobre els baobabs que els troben tan similars als rosers és especialment impressionant. Diu que els baobabs “als que [els rosers] s’assemblen molt quan són molt joves …”. Així, des del principi d’alguna cosa, no es pot distingir el bo del dolent. Els rosers i els arbustos del baobab tenen el mateix aspecte. Però un creixerà fins a ser bell i l’altre creixerà fins a ser desastrós. De la mateixa manera, els nazis van començar semblants a molts altres partits polítics, però després més tard, van créixer fins a aconseguir un enorme poder, causant un dany increïble, inhumà.

A STÉPHANE HESSEL i JOSÉ LUIS SAMPEDRO ; LE PETIT PRINCE