EUROTOPIA

Sempre he manifestat l’abús pervers i tendenciós que es fa de les variables macroeconòmiques per definir situacions i previsions econòmiques. Però si el seu ús pot ser qüestionable en comportaments elàstics de l’economia, quan hi ha un comportament plàstic o caòtic (desacceleració o crisi) aquestes variables es tornen ineficaces i imprevisibles.

Açò és així perquè l’economia no és un sistema tancat en si mateix, sinó un sistema obert que s’interrelaciona i interactua amb els ecosistemes i amb els sistemes socials, l’evolució creativa de la investigació suposa trencar amb el paradigma científic dominant i pensar en termes interdisciplinaris, fet que suposa un repte intel·lectual i un desafiament als interessos acadèmics establerts.

En l’era del coneixement postindustrial l’obsessió per algunes dades macroeconòmiques (PIB, Taxes d’atur…) poden obligar a actuacions que paradoxalment vajen en contra del social i mediambientalment convenient .

La situació de crisi global actual, ningú ho dubta, està motivada per:

· Les guerres insostenibles .

· El canvi climàtic .

· El creixement demogràfic insostenible .

· L’esgotament dels recursos energètics fòssils

· L’escassetat de matèries premies de baixa entropia .

· La Insostenible producció de residus d’alta entropia .

· Una economia basada en un consum insostenible i absurd .

Açò ho evidència la vigència de l’Economia Ecològica, de la qual podem considerar el màxim valedor el científic romanès Nicholas Georgescu – Roegen i el seu programa bioeconomic mínim per enfrontar la situació de crisi ecològica:

· Primer, a abolir per complet la producció de tots els instruments de guerra, no només la guerra mateixa .

· Segon, amb aquestes forces productives, i també amb mesures ben planejades i de bona fe, s’ha d’ajudar a les nacions subdesenvolupades a aconseguir (el més aviat possible) condicions bones (no sumptuoses) de vida.

· Tercer, s’ha de reduir gradualment la població mundial, fins a aconseguir un nivell en què la humanitat tota es pugui alimentar adequada i exclusivament amb productes agrícoles orgànics.

· Quart, fins que l’ús directe de l’energia solar es convertisca en una realitat generalitzada, tota despesa d’energia (per sobreescalfament , sobrerefredament, velocitat o il·luminació excessives, etc.). S’ha d’evitar a tota costa i si cal legislar al respecte.

· Cinquè, ens hem de curar de la mòrbida set de posseir luxosos aparells (esplèndidament il·lustrats per un article tan contradictori com el carret de golf), i de l’ànsia d’esplendors tan gegantins com automòbils per dos garatges . Quan fem això, els fabricants deixaran de manufacturar aquests ” béns” .

· Sisè, també hem d’eliminar la moda, “aquesta malaltia de la ment humana” ,com l’anomena l’abat Ferdinando Galiani en el seu celebrat Della monetària ( 1759 ) .

· Setè , i molt relacionat amb l’anterior, cal ampliar la vida útil dels béns duradors amb dissenys que permeten la seua reparació.

· Vuitè , respecte al temps lliure, en obligada harmonia amb els pensaments anteriors, ens hem de curar del que he designat el “circúndrome de la màquina d’afaitar “: afaitar més ràpidament per tenir més temps per treballar, en una empresa que fabrique una màquina que afaite amb més rapidesa, per tenir més temps per treballar, en una empresa que fabrique una màquina d’afaitar encara més ràpida, i així ad infinitum.

Aquest programa va ser publicat a principis dels setanta (sempre els setanta i els principis de la termodinàmica) però sembla que no aprenem la lliçó .

Però cal anar amb compte amb els austers fonamentalistes perquè davant el model hegemònic avui, d’una existència curta però “apassionant”, excitant i malgastadora, cal contraposar una bona qualitat de vida, amb una quantitat considerable d’oci emprat de manera intel·ligent.