Si per a parlar de les eleccions presidencials d’octubre a Brasil i la irrupció de l’ecologista Marina Silva, havia recordat un antic post publicat en febrer del 2009 en el post anterior, en aquest vaig a recórrer a un altre, d’agost del 2010. (No pose els enllaços, ja que avui mateix han tancat la plataforma
Bàsicament hi ha tres esquerres al món. Hi ha una venuda, que accepta el mercat i la globalització en les seves formes actuals i que vol simplement humanitzar-la per mitjà de polítiques socials. Per a aquesta esquerra, només es tracta d’humanitzar l’inevitable. El seu programa és el programa dels seus adversaris, amb un descompte social
Fa menys d’un any THOMAS PIKETTY va publicar ‘Le Capital au XXIe siècle’ un llibre sobre les desigualtats de la riquesa, destacant com hem tornat als nivells de desigualtat de finals del segle XIX i principis del segle XX. Des de la seua publicació el llibre ha tingut un gran èxit a França, però la
Quan les mirades són còmplices, juntes escriuen la mes bella novel·la d’amor ALÈX ROVIRA La complicitat és una idea immensament més valuosa que no pas la unitat. La complicitat parteix de la diferència. La unitat tendeix a esborrar la diferència. La complicitat accepta la complexitat. La unitat tendeix a simplificar. Aprendre a conviure en
“Potser no es puga plantejar la pregunta : Què és la filosofia? fins tard, quan arriben a la vellesa i l’hora de parlar concretament.” “No estàvem prou sobris. Teníem massa ganes de posar-nos a filosofar i, llevat com a exercici d’estil, no ens plantejàvem què era la filosofia, no havíem assolit aquest grau de no
(AE) AIDES D’ÉTAT 13/02/2014 (Agence Europe) – La restructuration de SGR Valencia approuvée. La Commission européenne a approuvé, jeudi 13 février, le plan de restructuration de la Sociedad de Garantía Recíproca de la Comunitat Valenciana (SGR Valencia), société créée par des PME régionales pour faciliter leur accès aux financements, qui a reçu 60 millions d’euros
Ara que molts valencians han despertat del somni de la seua grandesa, em sembla oportú reproduir el que va dir ADOLF BELTRAN de El Palau de les Arts, a la seua inauguració, al seu llibre ‘València la lletja’, no fa gaire més de set anys… L’ARTEFACTE El Palau de les Arts és la peça principal
Els vells llauradors solien endevinar el temps mirant el cel: si hi havia nuvolada i bufava el Llevant, plouria; per contra, si els núvols tenien certes formes i un color rogenc en caure el dia, auguraven un vent de ponent més o menys fort i indesitjable. No eren meteoròleg, molts no sabien llegir ni escriure,
Pere Eurotopia Quan un funcionari del govern de De Gaulle en Maig del 68, va desqualificar el líder estudiantil Daniel Cohn-Bendit ‘Danny le Rouge’ fent al·lusió al seu origen “jueu alemany”. L’endemà, el crit de batalla dels joves rebels era “Tots som jueus alemanys”. És per això que a hores d’ara ‘Tots som bascos, catalans
El BOE incorpora el dret a l’autodeterminació des de 1977. Per què diuen que la llei espanyola no ho contempla? pic.twitter.com/RFjyhplVhq — Alfred Bosch (@AlfredBosch) enero 10, 2014
En Freakonomics, un llibre d’un economista políticament incorrecte que explora el costat ocult del que ens afecta, recorre al tema de l’avortament, en el capítol IV, del que intente resumir alguns aspectes. ON HAN ANAT TOTS ELS CRIMINALS ? El 1966 un any després de convertir-se en el dictador comunista de Romania, NICOLAI CEASESCU il·legalitza
Escultura en cartolina. (2013)Autor: J.L. Ros // <![CDATA[ var specifyimage=new Array() //Your images specifyimage[0]="https://lh3.googleusercontent.com/-vQFFvI_HILk/UrWQJSX_eyI/AAAAAAAAATw/AFT6lD_T7Jc/w560-h420-no/20131221_135044.jpg" specifyimage[1]="https://lh6.googleusercontent.com/-WeXLnFYt1NA/UrWz5CdXFQI/AAAAAAAAAUk/w9zp5j7mkH8/w560-h420-no/20131221_162900.jpg" specifyimage[2]="https://lh3.googleusercontent.com/-cQ7J4Qs_5jA/UrWLYUPN6aI/AAAAAAAAARg/0FhXD5-am5k/w560-h420-no/20131221_133640.jpg" var delay=5000 //3 seconds //Counter for array var count =1; var cubeimage=new Array() for (i=0;i
“Un moment polític passa quan la temporalitat del consens és interrompuda … La política no necessita barricades per existir. Però sí que necessita que una manera de descriure la situació s’opose a una altra, i que s’opose significativament.“ Jacques Rancière Les paraules són forces materials. Ens fan i desfan. Indignats, 99%, la gent de Tahrir…
Recolzant-se en els últims esdeveniments de l’escena política francesa , MICHEL SCHNEIDER en el seu llibre «Miroirs des princes» mostra com el narcisisme ha pres el poder relegant-ho de tota noció de bé públic . Però no només la classe política és acusada d’aquest narcisisme que està acabant amb la democràcia , també els tertulians