EUROTOPIA

Cecs davant la corrupció, aquesta s’ha convertit en l’acte de la justificació no només dels corruptes, sinó també d’aquells que la persegueixen.

La recent estrena de la pel·lícula dirigida per MARGARETHE VON TROTTA, “Hannah Arendt“, m’ha fet recuperar el seu pensament sobre el mal, però també m’ha fet recuperar el de la politòloga alemanya ELISABETH NOELLE-NEUMANN i el seu llibre L’Espiral del silenci. Opinió pública: la nostra pell social (1977), on estudia l’opinió pública com una forma de control social en què els individus adapten el seu comportament a les actituds predominants sobre el que és acceptable i el que no.

Les dues coetànies i alemanyes, la primera d’origen jueu i la segona col·laboradora en la seua joventut amb els nazis, posen de manifest en qualsevol cas la riquesa científica i intel·lectual d’Europa.

Al febrer del 2011 ja utilitzava el terme ‘Banalitat del mal‘ encunyat per HANNAH ARENDT, per parlar de la participació del president FRANCISCO CAMPS en la trama generalitzada de corrupció del partit POPULAR/GÜRTEL, al post BANALITAT DE LA CORRUPCIÓ, deia:

Els actes de Camps no eren disculpables, ni ell innocent, però aquests actes no van ser realitzats perquè Camps estigués dotat d’una immensa capacitat per a la corrupció, sinó per ser un buròcrata, un operari dins d’un sistema basat en els actes corruptes.

Per a Camps, tot era realitzat amb zel i eficiència, i no hi havia en ell un sentiment de «bé» o «malament» en els seus actes.

Des del principi el rebuig i la condemna a la corrupció són immediats, independentment de la motivació de l’autor del delicte. Però la situació ha canviat literalment. En estat de xoc, els criteris per avaluar la corrupció es desactiven a si mateixos, deixant només el criteri de la corrupció.

També a l’abril del 2010, amb motiu de la mort d’Elisabeth Noelle-Neumann, publicava NOELLE-NEUMANN; L’Espiral del Silenci, en el qual deia:

La teoria de l’espiral de silenci sosté que els individus tendim a amagar la nostra opinió si pensem que la majoria de la gent té un parer contrari al nostre. Des del punt de vista del propagandista, la clau està en controlar les minories vocals (els mitjans de comunicació i les elits). La seu major projecció social farà que els seus pensaments semblin els de la majoria, els políticament correctes, reprimint així l’opinió popular que, inconscient del seu autèntic caràcter majoritari, es retraurà o fins i tot convertirà en sentir que s’intueix com a triomfador.

Amb la majoria absoluta, el Partit Popular ha anat controlant els mitjans i les elits, però la seva incapacitat política i intel·lectual han estat més forts que el seu poder, d’altra banda el seu menyspreu a les xarxes socials -els nous mitjanes- i a la intel·ligència popular han estat superbes. El seu fracàs en el maneig de la crisi ha estat total i no ha pogut mantenir la pressió dels mitjans de la seva part.

Les evidències del finançament il·legal del Partit Popular són palpables tant com la seua conseqüència: la destrucció del teixit industrial espanyol, sobretot de petites i mitjanes empreses que eren les que proporcionaven ocupació.

BÁRCENAS NO ÉS BRETÓN.

Ara Bárcenas, el fins ara tresorer del Partit Popular a la presó, està col·laborant amb la justícia i el Partit Popular que abans el defensava, el vol presentar com una persona dotada d’una immensa capacitat per a la corrupció i no com un buròcrata, un operari dins d’un sistema basat en els actes corruptes. I no només el Partit Popular, també el Statu Quo, davant l’estat de xoc produït per la corrupció, (fins a la corona està enredada) pretenen, des d’un punt de vista essencialista-realista irreflexiva, lliurar el cap de Bárcenas fins i tot el del propi president del govern, RAJOY.

Però per altra banda, tampoc podem caure en el pensament constructivista pur ingenu, la degeneració del Partit Popular no ha sorgit per generació espontània, té els seus creadors intrínsecament malvats.

Només des del realisme reflexiu, aconseguirem reconèixer el contingut interpretatiu i el seu paper potencial en les estructures de poder.