La Creueta

Manel Tomás pren possessió de la batlia d’Atzeneta d’Albaida (Fotografia: Ernest Costa)

Espere que es done la veu al poble en els plens municipals, una veu que ha estat segrestada massa temps: serà un autèntic miracle que ara li isca de la gola. Sense llibertat d’expressió continuarem instal·lats en la dictadura.

Per Bartolomé Sanz Albiñana

Un cicle s’acaba: això almenys indica el color blau que els ciutadans han pintat arreu en les eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig. Eixe és el marc general fins ara. Encara queda per veure el color que tindrem el 23 de juliol.

Quantes sorpreses, no? O no tantes, segons es mire. Després de les eleccions vénen els pactes per a poder governar, i en acabant la constitució de les noves corporacions municipals. Vegem què ha passat en un poble menut com Atzeneta d’Albaida (prop de 1.200 habitants) on es presentaven quatre llistes: PSPV-PSOE, PP, Compromís i Atzeneta Ens Uneix. Com es pot veure, el poble fuig dels extremismes: per ara. No sabem quines sorpreses ens oferirà el futur.

Oberta la sessió del ple per a la constitució del nou ajuntament i la investidura del nou batle o batlessa, constituïda la mesa d’edat i fets els juraments o promeses dels càrrecs, els caps de llista prenen la paraula “per si volen argumentar el seu vot”, segons instruccions del secretari municipal.

En primer lloc, ho fa el cap de llista del PP qui, molt parc en paraules, diu que farà una oposició digna. No oblidem que aquesta formació, en la legislatura anterior, va pactar “contra natura” amb el PSPV-PSOE per tal que Compromís no governara. La segona intervenció és del cap de llista del PSPV-PSOE qui admet que “la democràcia i el poble han parlat”; aprofita l’ocasió, com si estiguérem encara en campanya, per a recordar la inversió de 6.415.000 euros feta amb el govern del partit al llarg dels últims setze anys. Parèntesi: cal aclarir que aquesta formació, la setmana prèvia a la constitució del nou consistori, havia repartit selectivament pel poble publicitat sobre la seua gestió econòmica, amb informació del muntó d’actuacions (incloses les previstes per a l’exercici 2023), des de les grades i els vestidors del camp de futbol i fins a l’Espai Jove. La regidora del PSPV-PSOE avança que farà una oposició útil i amb responsabilitat, que en política s’està per a ajudar i que tindrà mà ferma per a treballar.

La tercera a parlar és la regidora d’Atzeneta Ens Uneix, una formació que tot i presentar-se per primera vegada ha obtingut tres representants (amb vots pescats dels caladors socialista i conservador): tota una gesta, ho hem d’admetre. Dóna les gràcies a tots els qui han donat suport al seu projecte i confia que siga la legislatura del diàleg; la seua formació vol acostar l’ajuntament al poble. Com que no ha aconseguit el repte de ser batlessa, renuncia al càrrec per incompatibilitat.

Cap a migdia, i, en últim lloc, el candidat de Compromís agraeix les paraules dels altres caps de llista i reconeix que poc més pot afegir ell a tot el que ja s’ha dit. Detalla que la participació en les eleccions ha sigut del 90,12%. Recorda, visiblement emocionat, el suport familiar, mencionant els presents i els que ja han faltat. Dóna les gràcies als companys de Compromís i també a les corporacions anteriors, inclòs el batle, pel treball dels darrers anys. Diu que des de la minoria (tot i que en les últimes eleccions Compromís ha obtingut quatre regidors, un més que en les anteriors) serà el batle de tots i de totes, mirarà de fer un canvi en l’ajuntament acostant-lo a la gent, fomentant el diàleg i la participació de tothom; estudiarà els projectes que les associacions li proposen i procurarà d’aprovar-los amb el consens més gran. Promet, per últim, la transparència més gran, sobretot en l’adjudicació dels llocs de treball que es creen.

Com era d’esperar, a l’hora de la veritat cada cap de llista es va votar a si mateix. I com que Compromís és la llista més votada, el batle serà Manel Tomás, conegut com Manolo el Bessó.

Caldrà que el nou batle, amb l’ajuda dels seus regidors, tinga presents les errades de l’anterior per tal de no entropessar en la mateixa pedra. Com que ell i la seua formació política ho han patit en carn pròpia, no caldrà que ningú li recorde què no s’ha fet com calia en les legislatures anteriors.

Quant al repartiment publicitari selectiu sobre la inversió feta en governs socialistes, el PSPV-PSOE haurà d’admetre que el poble no només viu d’inversions en infraestructures, sinó que també cal invertir en formació per a les persones en mans de les quals està la “res publica”: des dels polítics als funcionaris, passant pels assessors i tècnics. Servir al poble és un aprenentatge continu al llarg de tota la vida: que no ho oblide ningú. Que ningú crega que servir al poble és una tasca rutinària i avorrida, si es vol fer adequadament.

Crec fermament que ara es podrà parlar amb el batle amb la seguretat de ser escoltat. La prepotència ja no serà l’arma predilecta de qui exerceix el poder sense baixar del burro (a alguns polítics, no sé per què, els costa molt de posar-se a l’alçada dels ciutadans, que són, al capdavall, els qui paguen els impostos i fan que la maquinària de les inversions continue greixada). Ara s’obriran les portes als ciutadans amb un nou estil, amb un nou tarannà; un tarannà, per cert, que molts hem trobat a faltar en la fins ara màxima autoritat del poble, i no serà perquè no li ho han dit i no ha tingut temps per a depurar un poc l’estil després de tants anys en el càrrec. Parle d’eixe tarannà que s’exterioritza només obrir la boca.

No sobraria que el nou batle escriguera a la part de dins de la porta del seu despatx això que el d’Alcoi (PSPV-PSOE), després de dotze anys en el càrrec, ha promés a la ciutadania i als grups polítics del consistori: “Humilitat, diàleg i escoltar més”. També convindria, dic, que de reüll, de tant en tant, ho mirara. Perquè, siguem clars, ara tots parlen de diàleg, però en quatre mesos ningú no recorda què va dir el 17 de juny i cadascú va a la seua. No és així?

Els polítics, tècnics, assessors, funcionaris… no poden oblidar que són servidors públics: estan per a ajudar els ciutadans en les seues gestions i no per a posar-los entrebancs.

Per últim, demane al nou consistori tres coses: primera, que revise què passa a la Font del Poble, on curiosament també s’ha fet una inversió, i estalviar-nos-hi una piscina els dies de pluja. Segona: com que la pandèmia sembla que ja ha passat, i si es torna a l’horari d’atenció al públic prepandèmic? Això no necessita gaire inversió pública: només una mica de voluntat i de mirament i atenció adequada als altres. En tercer lloc, espere que es done la veu al poble en els plens municipals, una veu que ha estat segrestada massa temps: serà un autèntic miracle que ara li isca de la gola. Sense llibertat d’expressió continuarem instal·lats en la dictadura. Segur que el nou govern entén açò perfectament.

Aquesta és la meua crònica personal de les últimes eleccions en un poble petit de la Vall d’Albaida, que està d’enhorabona simplement (i no és poc) perquè, després de setze anys d’absolutisme, hi torna la democràcia. Si vostés en tenen alguna altra, no tinguen por d’exterioritzar-la.