La Creueta

Estar batejat era un acte important per a tots els nounats, però molt més per als expòsits, perquè significava entrar en el si de l’Església, i, per tant, tindre legitimitat per a apel·lar amb tot dret a ser objecte de la caritat cristiana.

Per M. Luisa Plà Tormo

Buscant petjades que ens aportaren més informació sobre la dispersió de xiquets valldalbaidins que van entrar en la Casa-Bressol de València en el segle XVIII, vaig consultar els registres dels Quinque Libri dels pobles de la comarca que en tenien.

Què són els Quinque Libri? Són cinc llibres (naixements, matrimonis i defuncions, a més de les confirmacions i excomunions) elaborats pels rectors de les parròquies, a partir d’una ordre emanada del Concili de Trento celebrat de 1545 a 1563. Van començar a escriure’s en les parròquies en l’últim terç del segle XVI. Cinc llibres (quinque libri en llatí) que descriuen la vida religiosa d’un cristià, i que per la informació que contenen són els únics censos de població fins al cens de Floridablanca, ministre de Carles III entre 1785 i 1787, i considerat el primer cens espanyol de població perquè es va elaborar seguint tècniques estadístiques modernes.

Dels cinc llibres, el que m’interessava per a la investigació era el dels batejos, ja que devien tindre la seua correspondència amb el registre del “Pare de Borts” de la Casa-Bressol.

Totes les partides de baptisme repetien uns ítems que les igualava, com eren el nom i cognoms, fill de…, els padrins i la importància que ells tenien en el futur de la criatura batejada, advertint-los del parentiu espiritual i les obligacions que contreien. Un advertiment que també apareix escrita fins i tot en les partides de naixement dels xiquets expòsits, tot i saber que se’n desprendrien.

Estar batejat era un acte important per a tots els nounats, però molt més per als expòsits, perquè significava entrar en el si de l’Església, i, per tant, estar legitimitat per a apel·lar amb tot dret a ser objecte de la caritat cristiana. Tan important era el baptisme que en molts casos, malgrat que la cèdula afirmava que s’havia administrat amb ritual i fórmula correctes, el capellà podia repetir la cerimònia per si de cas havia fallat alguna cosa en la manera d’actuar de qui escrivia que ho havia fet bé.

Entremesclats amb la resta dels registres dels Quinque Libri apareixen els xiquets abandonats, i el rector podia afegir en la partida de bateig alguna informació adient que ens fa saber o intuir la magnitud del problema i la incomoditat que ocasionava trobar aquests nounats: “… fue hallada en una casa de honra…” (el Palomar, 1794). S’intentava evitar rumors de paternitat i mantindre l’honra familiar, i la ignorància i obscurantisme que els envoltava: “…nació el dia y hora que Dios y sus padres saben…” (Lluxent,1777).

Entre els bordets, la caritat va influir en el nombre de padrins que rebien, i qualsevol veí del poble podia exercir com a tal; però a mesura que avançava el segle i el nombre d’abandons augmentava, els feligresos van acabar per desentendre’s de la sort i el padrinatge dels xiquets. Per això s’arriba a nomenar aquell a qui designava el rector o a qui li suplicava: “…y fueron padrinos para ello por mí rogados, Miguel Gadea y Rosa Suñer, ambos de Terratig (1736)”. O feia padrins persones de l’àmbit parroquial (prevere, escolà, beneficiat de la parroquial de Montaverner, organista…), i alguns repetien durant uns anys. Rosa Orquín, al voltant de 1750, i el pare Tomàs Galiana en els anys de 1780, són dos casos significatius de repetició a la Vila d’Ontinyent. Es tractava d’un mer padrinatge de tràmit.

Com a la resta de xiquets, a alguns se’ls administrava el sagrament del baptisme “sub conditione” per la comare o dona que assisteix al part si el risc de defunció era patent. Les partides dels expòsits que apareixen en el Quinque Libri baptismal tenen unes connotacions pròpies i que amplien l’extret del registre de la Casa. Són:

1.- Diferents registres, diferents pobles. Tots els xiquets expòsits tenen el mateix denominador, han sigut exposats, abandonats o portats al torn d’Ontinyent, però la nomenclatura amb la qual són inscrits en el Quinque Libri no és la mateixa. En la part esquerra del llibre de registre, rarament a la dreta, a més del número d’ordre de tots els batejats apareixen uns aclariments ad hoc segons els diferents pobles de la Vall.

Els més usuals són: pares no coneguts, incògnit, de padres no conocidos, ignórase, padres ocultos, de incognitis parentibus. En altres pobles aquestes fórmules són substituïdes per unes altres totalment diferents: “bort-borda” aclariment registral freqüent al llarg de tota la centúria al Palomar; “Da” si és xiqueta en els llibres parroquials de Beniatjar i Bocairent; “He” si és xiquet, Bocairent; “Expósito”, diferents pobles: “O-nom-pares no coneguts”, Bocairent, “bastarda” escrita en el lateral dret, a Montaverner; “espurio”, Ontinyent.

2.- Padrins de diferents rangs. Molts d’aquests xiquets van ser abandonats davant de les cases de les autoritats locals, els portaven a batejar i els rectors els nomenaven padrins:
· Vint-i-sis van tindre regidors com a padrins, i moltes de les seues dones foren padrines.
· Vint-i-tres xiquets tingueren com a padrins els batles dels pobles: “…hallada el 28 de junio de 1773 a Montaverner a la puerta de Juan Tormo, Alcalde, que fue su padrino i Juana  su madrina y fue  despachada al Santo Hospital de Valencia…”
· Tres xiquets tingueren notaris com a padrins.

Els Quinque Libri són també font d’informació per a estudiar aspectes que pertanyen a altres camps, com els malnoms o sobrenoms amb els quals són coneguts familiarment als pobles respectius, “i fou padri Juan Vidal del ‘ros’” (el Palomar, 1707), “… i va ser el padrí Francisco Vidal ‘el moreno’” (Alfarrasí, 1752).

Les partides també ens fan conéixer professions de padrins que s’exercien a la Vall i no pertanyien al món rural: teixidor, barber, filater, sastre, meche, abogado de los Reales Consejos, estudiant, mestre de gramàtica, cap de escuadra del Regiment de Almansa (Sant Pere), arrendador, jurat, mercader, militar, apoticari (la Pobla de Rugat), cirucha (Aielo de Malferit)…

O curiositats com descriure el defecte físic del nounat al costat del nom: “…Domingo Felip Aducto…” (Atzeneta d’Albaida, 1770).

Amb l’excepció dels expòsits que es van abandonar en el torn d’Ontinyent, la resta van ser exposats en llocs de pas, de fàcil accessibilitat, a la porta d’alguna església… amb la finalitat que la troballa es produïra amb promptitud. La descripció del lloc on s’ha trobat, més o menys minuciosa, depenia de la voluntat del rector que escrivia el registre. Hi havia qui escrivia les dades preceptives i poc més. La informació, doncs, era escarida. En canvi, n’hi ha que deixaven veure els seus dots escripturals, “…Mariano de la Asunción bautizado el 2 de octubre de 1790 en la Iglesia Parroquial de Albaida… hallado por Josef Gil, vecino de la Villa, al pie de un olivo, en el término de esta Villa, en la partida de la Foya de Montoro y lo halló con una camisita vieja sin señal de haver estado bautisado y según sentir de Vicenta Cortés, madrina de esta Villa, havia nacido la noche antecedente…”.

Ben informada estava Vicentica!!! En un àmbit rural, tot es veu i tot se sap!!!