Mails per a Hipàtia

A voltes els diaris excel·leixen en coses poc habituals. Fa anys, per exemple, no em perdia una sola crònica de bous a El País. Els bous no m’interessen gens, però el diari espanyol tenia un cronista que escrivia com els àngels. Lamente no recordar el seu nom, però cada peça era una obra d’art. A Le Monde això passa amb els soterrars. Els francesos soterren d’una manera magnífica i Le Monde descriu les cerimònies amb un detallisme excel·lent.

El cronista, per exemple, explica en ocasió del soterrar de Jane Birkin que, com que ella era anglicana, l’ofici l’ha fet una pastora anglesa que parlava un francès peculiar, com el d’ella mateixa. El detall espectacular és que la bona dona per justificar-se va explicar que ella havia après el francès intentant desxifrar les paraules i els sons de Birkin a “Je t’aime… moi non plus…”

I no em direu que l’escena no té gràcia. Allà dins la solemne església, amb el cos present, tothom repassant amb el cap la cançó més eròtica de la història…

S’ha mort Tony Bennett. I jo he recordat el dia que vaig anar amb la meua menuda a veure’l cantar al Festival de Cap Roig, l’any 2015. Cantava amb Lady Gaga i si bé a l’inici jo anava per veure’l a ell i la Júlia per veure Lady Gaga va haver un moment en que ella em va confesar que estava quedant-se bocabada veient a Bennett i veient com es comportava en escena aquest gran de la cançó. Va ser molt bonic…

M’escape un moment de les reunions que tinc en una Nàpols de foc -per la calor que fa- per passar-me per ubik i firar-me alguns llibres cara l’estiu. Em sorprèn molt que a l’entrada tenen molt destacada i visible una bellísima antologia en italià i català d’Ausiàs Marc: “Ausiàs March un male estrano“.

Pregunte al llibreter com és que està tan destacada l’obra i em diu que està molt de moda i que se n’han fet quatre edicions en poc de temps. I això perquè la gent està redescobrint “il più grande poeta napoletano della storia”.

Reste bocabadat i com puc li explique que Ausiàs March és valencià, no napolità. Em contesta dient que sí però que la cort i el rei estaven a Nàpols -el Magnànim- i que ell va escriure els seus poemes ací. Fins i tot afirma que el vers de “bollirà la mar com cassola en forn” només s’estén observant com bull el golf de Nàpols, que es veu que ho fa d’una manera molt particular.

Estic estupefacte i només em resta invocar la llengua del llibre “che è scritto in catalano, non in napoletano e tanto meno in italiano…”. Intente posar convicció mentre pronuncie aquesta frase, però la resposta em deixa definitivament estabornit: “oh! Qui si parlava catalano allora!”.

Qui si parlava catalano allora. I què caram pots dir davant això?

PS. Li he explicat la història a la professora Rosana Cantavella i m’ha dit que no hi ha proves reals que Ausiàs March escrivís res a Nàpols. Que quan el Magnànim hi va traslladar la cort ell ja era a Gandia.