Mails per a Hipàtia

A voltes els diaris excel·leixen en coses poc habituals. Fa anys, per exemple, no em perdia una sola crònica de bous a El País. Els bous no m’interessen gens, però el diari espanyol tenia un cronista que escrivia com els àngels. Lamente no recordar el seu nom, però cada peça era una obra d’art. A Le Monde això passa amb els soterrars. Els francesos soterren d’una manera magnífica i Le Monde descriu les cerimònies amb un detallisme excel·lent.

El cronista, per exemple, explica en ocasió del soterrar de Jane Birkin que, com que ella era anglicana, l’ofici l’ha fet una pastora anglesa que parlava un francès peculiar, com el d’ella mateixa. El detall espectacular és que la bona dona per justificar-se va explicar que ella havia après el francès intentant desxifrar les paraules i els sons de Birkin a “Je t’aime… moi non plus…”

I no em direu que l’escena no té gràcia. Allà dins la solemne església, amb el cos present, tothom repassant amb el cap la cançó més eròtica de la història…