Ausiàs Marc, il più grande poeta napoletano
M’escape un moment de les reunions que tinc en una Nàpols de foc -per la calor que fa- per passar-me per ubik i firar-me alguns llibres cara l’estiu. Em sorprèn molt que a l’entrada tenen molt destacada i visible una bellísima antologia en italià i català d’Ausiàs Marc: “Ausiàs March un male estrano“.
Pregunte al llibreter com és que està tan destacada l’obra i em diu que està molt de moda i que se n’han fet quatre edicions en poc de temps. I això perquè la gent està redescobrint “il più grande poeta napoletano della storia”.
Reste bocabadat i com puc li explique que Ausiàs March és valencià, no napolità. Em contesta dient que sí però que la cort i el rei estaven a Nàpols -el Magnànim- i que ell va escriure els seus poemes ací. Fins i tot afirma que el vers de “bollirà la mar com cassola en forn” només s’estén observant com bull el golf de Nàpols, que es veu que ho fa d’una manera molt particular.
Estic estupefacte i només em resta invocar la llengua del llibre “che è scritto in catalano, non in napoletano e tanto meno in italiano…”. Intente posar convicció mentre pronuncie aquesta frase, però la resposta em deixa definitivament estabornit: “oh! Qui si parlava catalano allora!”.
Qui si parlava catalano allora. I què caram pots dir davant això?
PS. Li he explicat la història a la professora Rosana Cantavella i m’ha dit que no hi ha proves reals que Ausiàs March escrivís res a Nàpols. Que quan el Magnànim hi va traslladar la cort ell ja era a Gandia.