Agustí Barrera i Puigví, ha participat avui a Tremp en un acte de la comissió commemorativa del 90è aniversari de la fundació de l’organització separatista Nosaltres Sols, organitzat per l’assemblea comarcal de l’ANC, amb Aleix Creus al capdavant, i la participació també d’Oriol Falguera. Aqueixa ha estat la seva intervenció: “Vull donar les gràcies a
Aqueix lema, Jews Lives Matter, seria escaient per a una campanya global en defensa dels jueus d’arreu agredits pel sol fet de ser-ho amb l’excusa de ser còmplices de l’estat-nació del poble jueu, Israel, expressió del dret universal d’autodeterminació. L’eslògan Black Lives Matter ha fet fortuna emparat pels antiracistes selectius i autoritaris occidentals i els
Yana Grinshpun és lingüista, professora a la Université Paris III-Sorbonne Nouvelle, membre del Réseau français de recherche sur l’antisémitisme et sur le racisme (RRA) i animadora del bloc “Perditions-ideologiques.com“. Avui publica aqueixa entrevista a The Times of Israel: Georges-Elia Sarfati est un philosophe, linguiste, poète et psychanalyste existentiel franco-israélien, auteur de nombreux ouvrages dans les
Hasbarà és la definició jueva moderna dels esforços multidimensionals per aclarir els termes reals dels fonaments de l’Estat d’Israel i del nacionalisme jueu contemporani, el sionisme, per contrastar-los amb la narrativa antisemita (d’origen religiós cristià i islàmic, del racisme europeu antijueu i de l’antisionisme d’arrel totalitària soviètica). Aclarir els termes reals del conflicte només interessa
El proppassat dilluns va començar l’Operació Guardians de les muralles d’Israel, com l’ha denominat el comadament de les FDI, Operation Guardian of the Walls, i el ministeri d’afers exteriors en divulga el balanç diàriament. Post Scriptum, 16 de maig del 2021. Dues anàlisi punyents ahir a The Times of Israel: El conflicte en curs a
L’etapa actual del conflicte àrab-israelià té un abast multidimensional que supera les anteriors: hi ha un tercera intifada palestina en marxa després de l’anul·lació de les eleccions convocades per l’ANP davant la previsible victòria d’Hamàs, que ha desfermat l’ofensiva per assolir el lideratge per aqueixa via. En segon lloc, hi ha una intervenció manifesta d’Iran
L’actual tongada d’atacs palestins contra Israel responen al propòsit que analitzà abans d’ahir Freddy Eytan director del CAPE de Jerusalem: “Provocation, désinformation, et négation de l’Histoire juive“, coincidint amb el 54è aniversari de la reunificació de Jerusalem. Analyse de Daniel Haïk a i24news: Pourquoi le Hamas a-t-il tiré des missiles sur Jérusalem ? El context
Avui fa quaranta anys François Mitterrand accedia a la presidència de la República francesa abanderant l’esquerra post-gaullista, un balanç controvertit al bell mig de la crisi multidimensional de l’ordre polític republicà vigent des del 1958 (fallida de l’autoritat moral de l’estat, del sistema d’assimilació dels nouvinguts, del model productiu). Fa uns dies reproduia l’anàlisi que
El proppassat 5 de maig France 3 Corse informava de la creació d’un nou grup armat clandestí que vol reprendre la lluita armada començada fa quaranta cinc anys pel FLNC originari, del qual han sorgit grups escindits que succesivament havien anat anunciant l’aturada de les seves activitats. Les autoritats responsables de la lluita antiterrorista han
Avui s’escau el 54è aniversari de la reunificació de Jerusalem arran de la guerra que Jordània (que n’ocupava la meitat de la ciutat) i altres estats àrabs van desfermar contra Israel i la van perdre. Freddy Eytan analitzava ahir al CAPE les causes de la intifada en curs (amb cobertura internacional assegurada) en aqueix article
El 25 de setembre del 1972 va tenir a Barcelona el Consejo de Guerra als militants del Front d’Alliberament de Catalunya que havien estat detinguts al maig del mateix any. Aqueixa és l’acta del judici, l’endemà va ser dictada la sentència: En la plaza de Barcelona a veinticinco de septiembre de mil novecientos setenta y
Enllestint la biografia de Carles Garcia Solé que estem preparant amb Pau Juvillà he cregut convenient avançar la publicació de la sentència del Consejo de Guerra que va condemnar a dos dels militants del FAC detinguts al maig del 1972: En la plaza de Barcelona a veintiseis de Septiembre de mil novecientos setenta y dos.