Yigal Carmon és el director de l’observatori sobre l’Orient Mitjà MEMRI, amb seu als Estats Units, el proppassat 19 d’aqueix mes ha publicat el Daily Brief número 198 dedicat a alertar sobre les actituds que el món occidental hauria de sostenir front als vells i nous totalitarismes, especialment el puixant expansionisme iranià que gosa fer
L’editorial de Vicent Partal ahir a Vilaweb duia un títol certament premonitori “La confrontació que ens imposaran” que s’ha vist confirmat amb les detencions d’avui contra els CDR, les quals cal interpretar com un grau més de l’escalada repressiva que el poder espanyol empra contra l’independentisme català: a partir d’ara els detinguts seran acusats de
El proppassat 19 d’aqueix mes el Parlament Europeu va aprovar una Resolució sobre la importància de la memòria europea pel futur d’Europa en la qual s’omet deliberadament tota referència al genocidi del poble jueu tractant només d’un holocaust genèric imputable als règims totalitaris del segle XX. Una esmena que intentava corregir aqueixa omissió en els
Sahar Khodayari, també coneguda com la “Noia Blava” ( Teheran, 1990-2019) fou una aficionada al futbol iraniana, seguidora de l’Esteghlal FC de Teheran que intentà entrar a l’estadi Azadi per a veure un partit de futbol disfressada d’home, però els vigilants de seguretat l’arrestaren i, més tard, el Tribunal Revolucionari la sentencià a sis mesos
El mandat britànic sobre Palestina va durar vint-i-vuit anys (del 25 d’abril del 1920 al 14 de maig del 1948), una època convulsa en la qual els canvis demogràfics derivats de les migracions àrab i jueva vers a aqueix territori prefiguraren el conflicte que avui encara dura. La doctora en història Rivka Shpack-Lyssak és l’autora
Aqueix vespre Benjamin Netanyahu ha fet un anunci de campanya que capgira el sentit de les eleccions a la Knesset del proper 17: si és escollit es compromet a estendre la sobirania de l’Estat d’Israel a tots els assentaments jueus de Judea i Samària, (altrament dit Cisjordània). D’ençà la guerra dels Sis Dies de l’any
Veient les continuades crides d’ERC i altres a favor de l’estabilitat institucional del Regne d’Espanya, els mateixos que malden per desestabilitzar el govern de Catalunya tot i formar-ne part, hom constata dissortadament la manca d’una direcció política col·legiada amb voluntat i capacitat per fer realitat el compromís independentista. Mai com ara hi havia hagut un
Agustí Barrera i Puigví, historiador i veterà militant independentista, m’ha fet a mans un escrit seu del febrer d’enguany on analitza els precedents de la consulta per la independència d’Arenys de Munt d’ara fa deu anys, de la qual ell mateix en fou un dels iniciadors. Li agreixo la referència al Fòrum Català pel Dret
El proper divendres 13 de setembre es realitzarà un acte a Tremp amb el títol “L’independentisme: de la clandestinitat a la lluita política (1939-1989)“, convocat per l’Assemblea (ANC) del Pallars Jussà en el qual hi intervindran Agustí Barrera i Puigví, historiador i antic militant del Front Nacional de Catalunya, i Josep Guia Marin, veterà militant