Agustí Barrera i Puigví, historiador i veterà militant independentista, m’ha fet a mans un escrit seu del febrer d’enguany on analitza els precedents de la consulta per la independència d’Arenys de Munt d’ara fa deu anys, de la qual ell mateix en fou un dels iniciadors. Li agreixo la referència al Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació (FOCDA) i la col·laboració amb el Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA).
“Super adversa augeri”.
(Davant l’adversitat, supera’t)
Anònim segle XX
Consideració
En aquesta comunicació volem analitzar els elements històrics, socials, polítics, que intervingueren i feren possible la Primera Consulta per la Independència, de les 606 i escaig que seguiran al llarg i ample de la Catalunya Principat, amb 881.000 vots emesos. No volem fer una crònica dels fets, això ja s’ha fet al llibre (1), sinó que volem determinar quins foren els vectors històrics força, que ens permetin entendre el motor de la Primera Consulta Independentista. És a dir, “Interpretar què passa i per què passa el que passa”, Peire Vilar (1906-2003) En aquest sentit, “l’esperit d’Arenys de Munt”, que ha aparegut en alguns escrits sobre la Consulta, suposem que no serà cap element esotèric, lligat al fet que aquesta comarca del Maresme, amb el Montseny i el Montnegre, com a muntanyes simbòliques, està vinculada històricament a la pràctica de la bruixeria, fins ben avançat el segle XVII.
“Perquè hi haurà un dia que no
podrem més i llavors ho podrem tot”.
Vicent Andrés Estellés (1924-1993)
Antecedents
Arenys de Munt fou un poble amb un actiu teixit polític en el període de la preguerra. Així la secció local de la Unió Socialista de Catalunya (USC), un socialisme de base nacional, tenia al poble, el 1932, quan es constituí com a secció local, uns 23 militants. La participació femenina en la JSC al poble era considerable, reflex de l’entrada de la dona en la vida social i política, com a resultat de l’adveniment de la República. La nit del Sis d’Octubre del 1934 (2), després de saber el contingut de la proclama del President Lluís Companys, s’organitzà una manifestació formada per militants d’Estat Català, d’ERC, de la USC i pobletans sense militància, que donaren suport a la proclama del Govern Català. Es cridaren visques al nounat Estat Català, es cantaren Els Segadors i la Internacional. Durant aquests fets el batlle del poble era Josep M Soler ( Martí Basí) (ERC) que adquirí un notable prestigi per saber interpretar la voluntat i les necessitats del poble.
Els fets de Sis d’Octubre del 1934, amb el posterior empresonament dels polítics municipals, crearen un imaginari popular que vinculava la defensa de la llibertat nacional i social. Creiem que aquest esquema mental es mantingué en l’inconscient col·lectiu del poble durant el franquisme i el neofranquisme, i que fou un element, entre d’altres, que permetria explicar la cohesió social al voltant de la Consulta del 13s 2009, com a resultat d’aquest passat republicà d’un catalanisme radical.
“La història és l’únic mestre infal·lible”
Rosa Luxemburg (1871-1919)
El dret a l’autodeterminació
El Diccionari de la Llengua catalana de l’institut d’Estudis d’Estudis Catalans (IEC) defineix el terme autodeterminació de la següent manera: 1- Acció de decidir per un mateix . 2- Acció per la qual un poble decideix lliurement el seu futur polític. El dret dels pobles a l’autodeterminació. El dret a l’autodeterminació podria ésser explicat com el principi democràtic, segons el qual una comunitat humana, un poble, una nació, dins un marc territorial concret, decideix lliurement el seu destí, adoptant un determinat tipus d’organització política i, arribat el cas, esdevenir un Estat independent. Aquest dret hauria de permetre a un poble o nació poder viure lliurement i en igualtat de condicions amb els altres pobles del món. L’exercici del dret a l’autodeterminació és, doncs, un dret fonamental, una base sòlida on construir uns estatuts jurídics de drets humans, per la qual cosa esdevé un dret humà elemental.
El primer document que esmenta aquest dret és la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica el 1776. Formulat de manera més precisa, a proposta de Vladimir Lenin, el concepte d’autodeterminació apareix en el Congrés dels Bolxevics de 1913, on s’aprova una resolució favorable a l’exercici del dret d’autodeterminació, amb l’aclariment que per autodeterminació s’entén el dret de separació política i de constituir estats nacionals independents. De tota manera, el comunisme soviètic considerà el dret a l’autodeterminació com un element fàctic, supeditat al valor estratègic superior de la revolució socialista.
Després de l’acabament de la Primera Guerra Mundial, semblà que s’imposava en el món el concepte del dret dels pobles a l’autodeterminació, d’acord amb els 14 punts del President dels EUA Woodrow Wilson gener del 1918, i de la Conferència de Pau de París (1919-1920), on el dret a l’autodeterminació fou invocat pels representants de nombroses nacions.
En concloure la Segona Guerra Mundial 1945, es produïren un seguit de lluites d’alliberament nacional, de descolonització, al Tercer Món, la Carta de l’Atlàntic, gener 1941, signada pels governs de Gran Bretanya i els EUA, en els seus punts 2,3, fa una crida contra l’expansió territorial, el colonialisme, a favor les formes democràtiques de govern. El dret a l’autodeterminació fou recollit en la Declaració dels Drets Humans de l’ONU (1951), aquest organisme el 1960 declarà que tots els pobles tenen dret a l’exercici del dret a l’autodeterminació.
La Constitució Provisional de la República Catalana ( l’Havana 1928) recull el dret a l’autodeterminació del poble català, com a via per aconseguir la independència política. En el preàmbul de l’Estatut de Núria de 1931, s’hi diu: La Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya en la redacció del projecte únic d’Estatut, ha partit del dret que té Catalunya com a poble a l’autodeterminació. Aquest punt es retallà a Madrid i, per tant, no s’incorporà al text de l’Estatut de 1932.
A l’Acabament de la Segona Guerra Mundial, el 14 d’abril del 1945, la Delegació del Consell Nacional Català (CNC) als EUA, presenta a la Conferència sobre Organització Internacional, realitzada a San Francisco (Califòrnia), una apel·lació a les Nacions Unides, on demana que li siguin reconeguts a Catalunya els seus drets com a nació, per tal que Catalunya, exercint el seu dret a l’autodeterminació, pugui lliurement unir-se a la reorganització de la Península Ibèrica.
L’Assemblea de Catalunya (1971-1977), la plataforma unitària antifranquista, en el tercer punt de la seva declaració de principis, s’hi demana: El restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l’Estatut de 1932, com a expressió concreta d’aquestes llibertats a Catalunya, i com a via per arribar al ple exercici del dret a l’autodeterminació.
El Parlament Català en les seves resolucions del 12/12/1987 i 27/09/1991, proclamà el dret a l’autodeterminació com a imprescriptible i irrenunciable, i es reservava el dret a exercir-lo quan ho considerés convenient.
Totes aquestes consideracions, històriques, legals, polítiques, eren darrere la Consulta d’Arenys de Munt, li donaven sentit històric, actuaven com a catalitzador de les tres onades de Consultes que seguiren.
“La crisi apareix quan el vell no acaba
de morir i el nou no acaba de néixer”
Berthold Brecht (1898-956)
Elements objectius
Darrere la Consulta del 13 de setembre del 2009 hi ha una entitat, el Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació (MAPA), i el treball esforçat dels seus membres durant gairebé 10 anys. El MAPA neix a Arenys de Mar infantat per en Jordi Bilbeny i en Carles Mitjà. Des del 1995 fins al 2000, impulsen les Jornades Independentistes amb temes com: Homenatge a Fèlix Cucurull, 1995, Cinema i alliberament nacional ,1997, Homenatge al País Valencià, 1998, En marxa cap a la independència, 2000, entre d’altres.
El 31 de març de l’any 2000 al garatge d’en Carles Móra es fundà el MAPA d’Arenys de Munt. El document convocant a la reunió constitutiva estava signat per Jordi Bilbeny, Carles Móra i Agustí Barrera, s’hi deia, d’avançar en la construcció dels Països Catalans i impulsar un nucli de debat i actuació cívica a Arenys de Munt, que tingui per finalitat difondre el principi d’autodeterminació del nostre poble. Uns dos anys més tard, s’afegí al grup en Josep Manel Ximenis, que n’esdevingué un puntal organitzatiu. Des del mateix moment de la seva formació, el MAPA inicia una intensa tasca d’agitació cultural al poble: presentacions de llibres, conferències de temes relacionats amb la nostra cultura o història nacional. Així, al llarg de tot el mes de maig del 2002 es fan 4 conferències i una exposició sobre 1714 La guerra de Successió la pèrdua d’un Estat .
Participen en el cicle de conferències, el MAPA, l’Ajuntament d’Arenys de Munt, i el Memorial 1714. El febrer del 2004 se celebrà a Arenys de Munt el Congrés per a la Sobirania dels Països Catalans. Els objectius del Congrés eren:
1.- Debatre obertament i en profunditat, les possibilitats que s’ofereixen als distints territoris dels Països Catalans, per assolir la sobirania mitjançant l’exercici del dret a l’autodeterminació.
2.- Analitzar l’autodeterminació com a eina per a la consecució d’un món de dret, que sigui garantia de convivència entre els pobles i de la pau mundial.
3.- Promoure l’exercici de la llibertat dels pobles, com a peça fonamental de la futura constitució europea i de la nova fundació de les Nacions Unides, que porti a una assemblea igualitària i democràtica de totes les nacions lliures.
4.- Difondre les conclusions del Congrés i dur-les a la seva materialització.
Notem com el concepte de l’exercici del dret a l’autodeterminació és al nucli central del debat del Congrés.
El mes de maig de 2005, amb la col·laboració dels Ajuntaments d’Arenys de Mar i d’Amunt, el MAPA i el Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació (FOCDA) celebren, entre la Sala Municipal d’Arenys de Munt i la Sala Josep Maria Arnau del Calisay, quatre conferències del cicle, “Les nacions sense Estat i el dret a l’autodeterminació”. S’analitzà la situació de la Bretanya, del poble Kurd, del Quebec, de Gibraltar, de Còrsega, d’Euskal Herria, del poble Amazic i de Catalunya. El boicot al cicle de conferències a Arenys de Mar fou notable, el control ideològic per part de la sociovergència de l’època fou efectiu, de tota manera la llavor estava sembrada, sabem que més tard fructificà.
El FOCDA, neix l’any 2001 es defineix com a, Entitat que té, com a objectiu principal, esdevenir un òrgan de creació i difusió d’idees i generació de debat públic, al voltant del dret a l’autodeterminació i dels drets col·lectius. El MAPA d’Arenys de Munt establí una relació col·laboració amb el FOCDA, així ens vam poder aprofitar políticament de les seves activitats, i documents de treball.
Fou tot aquest seguit d’activitats de mobilització del teixit del poble, que generà un procés d’acumulació de forces, una sinergia entre el binomi CUP-MAPA, de manera que la moció que es presentà al Ple de l’Ajuntament d’Arenys de Munt el 04/06/2009, que va generar la Consulta, fou conjunta CUP-MAPA, un binomi que recollia el treball institucional, combinat amb la mobilització al carrer. El MAPA amb la seva tasca d’agitació, va aconseguir establir, en termes gramscians, una situació d’hegemonia cultural, al poble.
L’any 2006, amb el fracàs de la reforma Estatutària, i el 2010, amb la sentència del Tribunal Constitucional, marquen la fi d’un possible “encaix” dins l’Estat espanyol, el descrèdit d’aquest es fa més evident, la impossibilitat de diàleg, només de submissió als interessos de la classe i sectors que representa. Un Estat en crisi, sense discurs polític, on comencen a aparèixer indicis de corrupció a gran escala, produeix una sensació de rebuig per amplis sectors de la població que se senten enganyats.
“La paraula ensenya, l’exemple guia”
Ernesto Che Guevara (1928-1967)
Conclusions
Tots aquests elements objectius esmentats en el darrer bloc, van generar en el poble d’Arenys de Munt una voluntat col·lectiva, un estat d’ànim subjectiu, de desafiament a la prohibició de l’Estat i a l’amenaça de la Falange (FET-JONS). La combinació dels dos elements, l’objectiu i el subjectiu, expliquen l’èxit de la Consulta, que no fou el resultat d’iniciatives messiàniques individuals, sinó la combinació dels dos factors esmentats en una síntesi social alliberadora. Cal dir, però, que les cúpules dels partits institucionals adoptaren abans de la Consulta una actitud ambigua, no podien dir que no, però són passius perquè no controlen la situació al poble. El 14 de juny de 2009, els partits que integren el Parlament Català, rebutgen una ILP Iniciativa Legislativa Popular, amb 100.000 signatures, dient que no tocava fer una Consulta sobre la independència. Malgrat tot, la voluntat del poble s’imposà, i la Consulta d’Arenys ha entrat a formar part de la nostra història nacional, com una baula més en el camí cap a l’exercici del dret a l’autodeterminació.
Agustí Barrera i Puigví
Membre del Grup d’Historiadors Jaume Compte.
Arenys de Munt. febrer de 2019
Notes
(1) “13-S Consulta. Arenys de Munt comença a decidir”. Crea’t edicions. Arenys de Mar 2014.
(2) Barrera, Agustí. “El Sis d’Octubre de 1934 a Arenys de Munt”. XXIIIa Sessió d’Estudis Mataronins (SEM). Museu Arxiu de Santa Maria. 2006. Mataró.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!