No he estat mai a Auschwitz, és una de les assignatures pendents de la meva vida, però en el meu imaginari aqueix camp de la mort és un símbol de l’autodestrucció europea. Ahir va ser-hi de visita el Papa Francisco, com abans Joan Pau II, però aqueix cop sense dir un mot. Només un silenci
Un aspecte que passa sovint desapercebut a l’hora d’estudiar les arrels i els canals per on circula la dialèctica de l’odi (contra els jueus, els capitalistes, els gais, les dones….) que corromp la coexistència a les societats obertes occidentals són els missatges musicals -especialment via rap- del tipus “Sexisme, drogue et violence: le gangsta rap
Thérèse Zrihen-Zvir , una veterana escriptora jueva nascuda al Marroc, va publicar al seu bloc el proppassat 19 de juny un breu article que reprodueixo tot seguit afegint-hi alguns comentaris de collita propia: Le nationalisme chez les arabes n’existe pas et n’existera jamais. L’unique cause qui les relie est l’Islam, en dépit de la division sunnite/chiite. Nous
L’organització armada Fronte di Liberazione Naziunale Corsu (FLNC, fundat l’any 1976) mitjançant la seva actual formulació denominada del 22 d’octubre -que estava en procés de desmobilització- ha reaparegut ahir públicament mitjançant un comunicat en el qual alerta la comunitat musulmana de l’illa, als islamistes radicals i a l’Estat francès advertint que no permetrà l’activitat terrorista dels
L’origen dels mots “catalans” i “Catalunya” és objecte de debat entre els erudits nostrats de diverses disciplines sense que hom hagi arribat a conclusions definitives en un tema tan essencial per a la identitat col·lectiva com és el de l’origen de l’autodenominació com a poble. Un text de referència en aqueixa matèria és “El nom
Laurent Bouvet, professor de ciència política a la Universitat de Versailles, expressa el seu punt de vista sobre la conflictiva realitat francesa en una llarga entrevist publicada a Le Figaro el proppassat 22 d’aqueix mes de juliol: Dans un entretien fleuve, Laurent Bouvet décrypte les origines et les rouages de l’islamo-gauchisme. A la recherche d’un
Jacques Benillouche és un periodista jueu francòfon especialitzat en anàlisis de la realitat d’Israel i el judaisme que abans d’ahir va publicar al seu bloc, Temps et Contretemps, aqueix interessant article, “Turquie, Iran et Israël après le putsch raté“, sobre les repercussions per Israel i el Pròxim Orient del cop d’estat fallit a Turquia: Erdogan,
Avui, l’informatiu israelià Debka publica un article titulat “Terror wave catches authorities denial” on analitza els quatre atacs mortals haguts a Alemanya des d’aqueix cap de setmana menats per individus provinents del Mitjà Orient que les autoritats atribueixen a actes aïllats, quan els experts contra-terroristes són del parer que hi ha una instigació comuna en
Mathieu Bock-Coté, és un sociòleg quebequès (esmentat anteriorment en aqueix bloc) que va publicar el proppassat dia 20 a Le Figaro aqueix encertat article relatiu a la resposta necessària de les societats obertes occidentals davant la realitat de la guerra desfermada pel gihadisme. Le Figaro, diari conceptuat tradicionalment com a conservador és avui més obert a
Avui s’escau el vuitantè aniversari de la fundació del PSUC, viscut com una efemèride pels nombrosos apologetes del comunisme que se’n senten continuadors, i amb raó. Crec que, dissortadament, aqueix partit ha estat i és encara avui l’hegemònic ideològicament entre les elits polítiques, culturals i mediàtiques del nostre país. No pas pels mèrits acreditats en
Guillaume Bigot és un politòleg francès i assagista que publica un interessant anàlisi a Le Figaro del proppassat 18 relatiu a la mentalitat i les motivacions del que anomena encertadament “les enfants perdus de la Rúpublique”. Aqueixa denominació arrenca de fa uns quants anys, quan l’any 2002 un grup de professors d’institut de la regió
Ara fa deu anys, vaig publicar aqueix article a la revista Idees, número 30, editada pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya, corresponent al trimestre juliol-setembre del 2006. Malgrat el temps transcorregut, els plantejaments de fons em semblen encara vigents: Quan es va iniciar el procés de reforma estatutària a Catalunya,
Avui s’escau el sisè aniversari de la constitució de Solidaritat Catalana per la Independència, un força patriòtica de vocació unitària i rupturista, ara extra-parlamentària després de dos anys (2010-2012) fent un treball d’avantguarda amb molts plantejaments que encara avui estan pendents de resoldre per part de les actuals formacions independentistes que tenen la responsabilitat de
Alemanya acull des de fa dècades una nombrosa població oficialment d’origen turc, que hi inclou en el comput un nombrós col·lectiu de kurds, que presenta símptomes de radicalització islamista en paral·lel a la involució que es viu al seu país d’origen des de l’accés al poder d’Erdogan. Les agressions les islamo-feixistes turcs contra manifestacions de
Avui fa nou anys que vaig obrir aqueix bloc amb la pretensió de fer-lo un dietari polític personal centrat inicialment en l’activitat política a ERC que al cap dels anys ha anat derivant cap a d’altres inquietuds particulars, sense pretensions mediàtiques, des de la humilitat i la curiositat intel·lectual. Estic agraït als lectors que m’han