Del BrasiL al RavaL

A qui li interessi el tema dels neo-populismes radicals de dreta, aquí en teniu un cas curiós (i força inquietant també). Es tracta del polèmic polític brasiler Jair Bolsonaro, que aquests últims anys ha anat fent-se un lloc als mitjans brasilers pels seus estires i arronses contra els moviments dels drets humans i les minories socials al país. No hi ha dia que passi que no en digui una de més grossa. I al pas que va, no hi ha prou campanars per a tantes comparacions.

Ara, aprofitant el clima de discòrdia política que viu el Brasil, després de la disputadíssima cursa per les eleccions presidencials d’enguany, el nom de Bolsonaro s’erigeix amb força per a crispar, encara més els ànims contra la feble posició de la presidenta Dilma Rousseff.

Des Del BrasiL al RavaL us recomanem la lectura de la notícia (en català) que El Periódico ha preparat arran de la conversa que ha manttingut amb aquest intolerant. Aquí en teniu l’enllaç:

(més…)

Sembla una inocentada, però més aviat és una altra maniobra anti-democràtica de molt mal gust (una més) que el govern central del PP gasta als ciutadans que emigren de l’Estat (mobilitat exterior en diuen ara). Segons una noticia de eldiario.es de 25/12, que està circulant a tot drap per les xarxes, es veu que qui tingui ciutadania espanyola i es trobi visquent, treballant o transitant a l’estranger, i calcula que s’hi trobarà quan hi hagi eleccions autonòmiques, doncs si encara no ha anat al consulat espanyol corresponent a donar-se d’alta, aleshores ho tindrà magre per votar! Només qui ho faci fins a cap d’any, o sigui, qui trameti la seva sol·licitut fins a 31 de desembre (ara només queda dilluns, dimarts o dimecres que ve), podrà efectivament participar dels pròxims comicis. I qui no, no!

Segons eldiario.es: “solo tras sucesivas llamadas a la Oficina del Censo Electoral y correos al INE hemos podido confirmar que los “movimientos no notificados” de residentes en el exterior antes del 31 de diciembre quedarán fuera del censo de cara a las elecciones autonómicas del 24 de mayo. Es decir, que quien no esté inscrito en el consulado antes de fin de año no podrá votar. Casi seis meses antes de la cita electoral y, nuevamente, sin aviso oficial alguno”. 

L’oracle de la teoria de la conspiració ens pot fer pensar que aquestes maniobres a marxes forçades podria tractar de dificultar el vot dels emigrants, certament més proclius tant al vot d’esquerra, com al vot de càstig (Podemos) i, en el cas català, al vot sobiranista.

(més…)

Què tenen en comú ciutats com Hong Kong, Helsinki, Istambul, Baltimore, Alger, Recife o Madrid? Segur que moltes coses, però una d’elles és el fet que catalans que hi viuen, entre moltes altres ciutats, es reuniren ahir per fraternitzar-se en la trobada anual de Catalans al Món. Aquesta és sempre una molt bona oportunitat, per a tothom que ho vulgui, refrescar la gola i parlar de curiositats amb un munt de gent que viu a llocs molt diversos del planeta (i a més, en català: tot un luxe avui en dia a la ciutat comptal!).

Catalans al Món és una xarxa de pàgines web, creades pel programador Sergi Marzabal, amb la fita de posar en contacte localment catalans a l’exterior i facilitar l’intercanvi d’informacions útils en ciutats de tot arreu. Actualment, Catalans al Món, o bé CATALANSALMON (salmó català, en anglès), disposa de 389 webs, una per cada ciutat, distribuides en 124 països dels 5 continents i més de 10.500 usuaris registrats.

La trobada de Catalans al Món l’organitza cada any el seu fundador amb l’ajut inestimable del seu lleial col·laborador, el periodista i escriptor JR Armadàs, per la vesprada de Sant Esteve a Barcelona, després que la parròquia ja tingui coll aball els canalons de la diada. Tradicionalment, el meeting point era el pub irlandès COLLINS, a la Sagrada Famíla. Enguany però, en JR aconseguí un local amb les canyes i copes a més bon preu: la sala del bar-restaurant HORIGINAL, a Ferlandina 29, davant del MACBA. Es dona el cas, doncs, que l’esdeveniment fou al barri del Raval, casualment, al mateix carrer i ben ben aprop de la seu de VilaWeb.

(més…)

D’aqui a 30 minuts, a Plaça Universitat: manifestació contra l’aprovació de la “llei mordassa”, la nova llei de seguretat ciutadana que limitarà i molt el dret a la llibertat d’expressió.

La nova proposta legislativa preveu multes de fins a 600.000 euros per manifestar-se sense autorització prèvia i de fins a 30.000 euros per intentar impedir un desnonament. La seva aplicació prohibirà manifestar-se davant el Parlament o enregistrar actuacions policials desproporcionades.

Una ratlleta fosca, més fina que un pèl de figa d’abella o tant prima com una orella de gat.

Aquest apunt està dedicat a tots els lectors del blog que expressaren el seu enuig, malestar, desplaer o contrarietat amb la providència pel greuge comparatiu que patim els usuaris de la versió catalana del Facebook respecte dels usuaris d’altres llengues més globals, com el castellà, l’anglès o el portuguès. Si et plau, si no entèns de què estic parlant, llegeix abans l’apunt anterior del blog clicant aquí. A tots vosaltres que vau compartir, reenviar, respondre, piular, o simplement clicar “m’agrada”, el nostre més profund agraïment.

Però especialment agraïts estem amb una persona que va comentar, en bon català, que la crítica que exposavem a l’apunt no era del tot certa, doncs Facebook sí que disposava per als catalanoescrivents l’opció de pujar arxius de tota mena per tal de compartir-los amb altre gent en el mur d’un grup col·lectiu. Literalment, deia la persona:  (…) el que passa és que no es veu. I això passa perquè el menú en català és més llarg. Publicación/Escriu un publicació, Fotovideo/Puja fotovideo, Preguntar/Fes una pregunta, això fa que l’apartat “Arxiu” quedi en una segona linea que no es veu. Però just a sota d’on diu “Escriu una publicació” es veu una ratlleta mes fosca, doncs aquí és on apareix l’opció.

Un servidor s’ha pres la molestia de comprovar-ho i, efectivament! Hi ha aquesta ratlleta més fosca, i més fina que un pèl de figa d’abella (com algun cop he sentit dir a un amic del Montseny), a sota de l’expressió “Escriu una publicació”. Fixeu-vos-hi bé (en el quadret en vermell):

(més…)

Els usuaris de la versió catalana del Facebook sembla que no tenim el conjunt de possibilitats que en canvi sí que tenen els usuaris de la versió en espanyol, anglès o portuguès, per exemple. Hem descobert mig per casualitat, com sòl passar amb aquestes coses, que quan un usuari està en el mur d’un grup del FCBK, si està en la versió catalana, no podrà pujar a l’aplicació cap arxiu que no sigui d’imatge o video. En canvi, si el mateix usuari es configura l’idioma en un dels esmentats, tindrà l’opció de pujar i poder compartir fitxers de tota mena: word, excel, pdf, etc. De fins a 25 MB per arxiu, ni més ni menys. I a sobre, amb l’opció de pujar-ho des de l’ordinador o des de Dropbox. Poca broma!

Vegeu imatge comparativa:

(més…)

Finalment ha sortit a la llum. La Comissão Nacional da Verdade (CNV), després de 2 anys i 7 mesos de treball, ha publicat l’Informe definitiu sobre els crims comesos pel regim de miliar al Brasil entre el 1964 i el 1985. En 3 volums i 1.300 pàgines, la CNV ha contat les històries de l’horror polític, comptabilitzant 434 víctimes mortals o desapareguts i 377 responsables, entre caps d’Estat, policies, metges i militars acusats de crims contra els drets humans, 191 dels quals encara estan vius.

La CNV, però, no ha rebut poders per a obrir processos criminals contra les persones que comprovadament varen cometre alguna mena de crim en nom de l’Estat. El principal obstacle es troba en la llei de l’Amnistia, publicada al 1979, en plena dictadura militar, que concedí el perdó tant als militars com als militants d’esquerra. Una sentència del Tribunal Suprem Federal del 2010 avala que aquesta amnistia s’ha d’aplicar tant als crims comuns com a les tortures.

El País-Catalunya s’ha fet ressò de la publicació de la CNV d’aquesta setmana i ho ha divulgat, en català (!). No és que aquest mitjà de comunicació sigui precisament sant de la nostra devoció, per la visió que té i transmet dels nostres països (sic), tot sigui dit. Però donada la trascendència del tema, us col·loquem a disposició l’enllaç de la notícia: El País – Catalunya: El Brasil fa recompte i mostra els crims de la seva dictadura.

Per altra banda us refresquem la memòria sobre què és la CNV i sobre què va ser la Dictadura Militar al Brasil, doncs aquest 2014 precisament s’han acomplert 50 anys del cop d’estat que donà pas a aquell nefast règim polític per als drets humans. No oblidem que la CIA, avui de nou als diaris per la pràctica de tortura a Guantànamo, també col·laborà als amb les dictadures a l’Amèrica Llatina, mitjançant l’Operació Condor, neutralitzant brutalment milers de persones més o menys vinculades amb l’esquerra política.

(més…)

La premiada pel·lícula “Descalç sobre la terra vermella”, que rememora la història de vida d’en Pere Casaldàliga, el bisbe (avui jubilat) de l’Araguaia, al Mato Grosso (Brasil) serà emesa aquest desembre a la TV Brasil. Aquesta és la primera vegada que la cinta s’emet per a tot el país. Així, el canal brasiler podrà aproximar al gran públic la lluita de Casladàliga a favor dels indígenes i els camperols més desfavorits durant l’època de la dictadura militar. Natural de Balsareny (Bages) Casaldàliga s’enfrontà a poderosos terratinents i hagué de patir amenaces de mort per la seva denúncia social.

(més…)