S’ha anunciat la fi del programa “L’hora del lector” del Canal 33. Alguns, com ara Biel Mesquida, en lamenten la pèrdua. No és el meu sentiment. Crec que el programa que dirigia Emili Manzano era prou roín. Hi reunia una mena d’autoodi a la literatura i cultura nostres amb una falta de coneixement profund. Tot anava a l’uníson. Autoodi:
Porte tota la setmana paint-ho. I porte més dies, encara, amb el pensament del poble al cap. Del poble i de la gent, és clar! He visitat, en pocs dies, tot el terme i m’he entrevistat amb molta gent (alguns els veia per primera vegada). Tot plegat una experiència interessant i espere que done els seus fruits. El resultat
L’any 2007, a les pàgines de la revista L’Avenç, Jordi Puntí va publicar capítols de records de la infantesa. Talment havien fet Emili Manzano, durant el 2006, i Jean-Daniel Bezsonoff, durant el 2008 i que, després, foren compilats en llibres. Els textos de Jordi Puntí, el més jove de tots, s’endinsen en la memòria dels anys setanta i vuitanta. En algun
Ho recorda José Luis Sampedro, al pròleg del pamflet Indigneu-vos de Stéphane Hessel, el missatge de l’autor francés és el mateix del de Raimon a la cançó “Diguem no”. Una repàs al credo de Hessel ens mostra, en efecte, el que és una actualització del cantant que deia allò “Hem vist la por/ ser llei per a tots”, “Hem
Estic llegint, amb deler, Conversaciones con un amigo, d’Alberto Manguel. Enmig d’aquesta turbulència de campanya electoral he tingut uns moments extraordinaris de tranquil·litat amb les paraules de Thich Nhant Hanh, per un costat, i del Manguel, per un altre. La conversa d’aquest amb Claude Rouquet és un repàs de la seua vida, des de la seua infantesa com a fill de l’ambaixador argentí a
INTERNET SOLIDÀRIA AMB ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ Benvolgudes/benvolguts, El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Fóreu molts els qui com a mostra de solidaritat i suport deixàreu els vostres blogs i pàgines webs
Pot semblar excessivament triomfal el títol, El placer de vivir–perquè el llibre és en castellà– però no ho és gens. Comte-Sponville és un observador escrupulós de la realitat i un humanista que aposta per traure partit al pensament. Ho fa a través d’articles publicats durant quasi una vintena d’anys, compilats en el volum de títol hedonista. La quantitat
Memòries?, autobiografia? una suma de les dues?, potser decantant-se més cap el primer tombant, les memòries, El solatge del temps de Tobies Grimaltos ens presenta la vida d’un xiquet de Castelló de la Ribera durant els anys seixanta i principis dels setanta. Es tracta d’un recorregut sensitiu, espiant records, refrescant la petjada d’experiències unides a espais íntims o col·lectius (carres, places,
He anat a veure la versió cinematogràfica de Tòquio Blues, la novel·la d’Haruki Murakami. El títol original, en japonès, és un homenatge a la cançó dels Beatles Norwegian Wood. La novel·la –amb més de 8 milions d’exemplars venuts al Japó i traduïda a 33 idiomes– és un dels majors èxits recents de la literatura nipona. L’obra és la
Ahir va morir, als 99 anys, Ernesto Sabato. L’escriptor argentí, d’origen albanés, era un gran novel·lista, però també un assagista molt interessant. He llegit amb molta fruïció llibres com Hombres y engranajes (1951), El escritor y sus fantasmas (1963), Tres aproximaciones a la literatura de nuestro tiempo (1970). I més, recentment, dues joies: Antes del fin