A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

18 de maig de 2011
Sense categoria
0 comentaris

Indigneu-vos! (que ja estareu) i després “Compromís”

Ho recorda José Luis Sampedro, al pròleg del pamflet Indigneu-vos de Stéphane Hessel, el missatge de l’autor francés és el mateix del de Raimon a la cançó “Diguem no”. Una repàs al credo de Hessel ens mostra, en efecte, el que és una actualització del cantant que deia allò “Hem vist la por/ ser llei per a tots”, “Hem vist la fam/ ser pa dels/treballadors” i “Hem vist tancats/ a la presó/homes plens de raó”.  I això sumat al que glossa a “D’un temps, d’un país” on diu “No creguem en les pistoles/ per a la vida s’ha fet l’home/ i no per a la mort s’ha fet”.
    Hessel hi defensa la solidaritat amb els sense papers, la necessitat d’una premsa independent, el fet que els interessos generals prevalguen sobre l’interés particular. Cal oposar-se a la política que incrementa la separació entre els molts pobres i els molts rics i defensar els drets humans a tot el planeta, en l’actual fase de globalització.(n’hi ha més) 

Per a Hessel cal una insurrecció pacífica i posa, com a exemple, els ciutadans de la petita ciutat de Bil’in a Cisjordània que van fins al mur contra el qual protesten sense tirar pedres, sense fer servir la força. Cal revoltar-se contra els mitjans de comunicació de masses que només “proposen com a horitzó per a la nostra joventut el consum de masses, el menyspreu dels més febles i per la cultura, l’amnèsia generalitzada i la competició a ultrança de tots contra tots”. 
    Idees elementals que s’obliden en una societat, malgrat la crisi, ben alimentada, amb índex de colesterol elevat i anestesiada pel consum. Per això és esperançador veure el moviment que s’estén per les ciutats espanyoles fruit de la crida, i que demana un compromís amb la democràcia real.
     Al nostre país aqueix moviment té un escamot d’avantguarda: “Compromís”. Un rètol essencial que evoca aquella frase de Sartre (que també recorda Hessel):”Sou responsables com a individus”. Ningú no pot mirar al costat pensant que els altres ho faran, cadascú ha de fer el que puga, el que li toque. Sí senyor, indignats ja ho estem. Ara toca fer alguna cosa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!