A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
El meu Ernesto Sabato
Ahir va morir, als 99 anys, Ernesto Sabato. L’escriptor argentí, d’origen albanés, era un gran novel·lista, però també un assagista molt interessant. He llegit amb molta fruïció llibres com Hombres y engranajes (1951), El escritor y sus fantasmas (1963), Tres aproximaciones a la literatura de nuestro tiempo (1970). I més, recentment, dues joies: Antes del fin (1999) i La resistencia (2000).
Sabato encarna, sense cap mena de matisos, l’escriptor humanista. Aquesta espècie en vies d’extinció que ningú no sap molt bé, a hores d’ara, què és. Podríem dir, a tall d’impuls definitori, que l’humanista és una suma d’escriptor compromés, amb una visició social i humana ben amplies i pròpia, insubornable davant dels grups de pressió o de poder. Un ésser amb coratge per denunciar les situacions d’injustícia, fins i tot si la pròpia seguretat s’ha de veure amenaçada. N’estic fart de veure gent que s’autodenomina d’esquerres i no és solidària, o valencianista i és incapaç de contribuir, posem per cas, a sufragar els abonaments d’Acció Cultural. Hi ha gent terriblement incoherent i egoista. A la Universitat pensem la vida, però convé –altrament és una impostació– viure allò que pensem. I això sovint sembla secundari. (n’hi ha més)
PETITA ANTOLOGIA (Antes del fin)
“Escindido el pensamiento mágico y el pensamiento lógico, el hombre quedó exiliado de su unidad primigena; se quebró para siempre la armonia entre el hombre consigo mismo y con el cosmos.”
“Descubrí en Cioran la coherencia de un hombre auténtico, y compartimos conocimientos de notable similitud. Como la necesidad de desmitificar un racionalismo que sólo nos ha traído la miseria y los totalitarismos.”
“Una salida posible es promover una insurrección a la manera de Gandhi, com muchachos como vos. Una rebelión de brazos caídos que derrumbe este modo de vivir donde los bancos han reemplazado los templos.”
(La resistencia. Una reflexión contra la globalización, la clonación, la masificación)
“Si vivimos como autómatas seremos ciegos a las huellas que los hombres nos van dejando, como piedras que tiraban Hansel y Gretel en la esperanza de ser encontrados.”
“¿Y puede haber sacrificio cuando la vida ha perdido el sentido para el hombre, o sólo lo halla en la comodidad individual, en la realización del éxito personal?”
“Trágicamente, el mundo está perdiendo la originalidad de sus pueblos, la rioqueza de sus diferencias, en su deseo infernal de “clonar” al ser humano para mejor dominarlo.”
“Tenemos que reaprender lo que es gozar. Estamos tan desorientados que creemos que gozar es ir de compras (…) Gozos verdaderos son aquellos que nos embargan el alma de gratitud y nos predisponen al amor.”
“La crisis no es la crisis del sistema capitalista, como muchos imaginan: es la crisis de toda una concepción del mundo y de la vida basada en la idolatria de la técnica y en la explotación del hombre.”
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totes les cites molt interessants, no sabria amb quina quedar-me. Per sort, no es tracta d’elegir. Totes m’agraden, però la primera i la que parla de la pèrdua de la riquesa de les diferències són, potser, les que m’arriben més especialment.