S’ha anunciat la fi del programa “L’hora del lector” del Canal 33. Alguns, com ara Biel Mesquida, en lamenten la pèrdua. No és el meu sentiment. Crec que el programa que dirigia Emili Manzano era prou roín. Hi reunia una mena d’autoodi a la literatura i cultura nostres amb una falta de coneixement profund. Tot anava a l’uníson.
Autoodi: prioritzava qualsevol traducció que es feia –fóra bona, roín o mig mig– sobre la producció autòctona;donava veu a molts autors en castellà –perquè és clar!, aquests no tenen plataformes; però, sobretot, era la manera en què abordava les obres (preguntes als autors, relacions amb altres obres, etc.) on indicava una falta important de coneixement de la nostra literatura. I de prejudicis, innegablement! (n’hi ha més)
El programa tampoc no tenia agilitat periodística i alguns dels col·laboradors tenien un català anòmal –una mena de catanyol empobrit–, que feia ganes d’arrencar a córrer. No tot era igual: també alguns dels participants eren bons i, de tant en tant, algun programa eixia interessant. Però la tonalitat majoritària dels programes que vaig poder seguir a través de la parabòlica, els dissabtes al matí per tv3 internacional, em va deixar ple d’insatisfaccions. I més: en una continua decepció. Ara, per tant, no em dol la seua pèrdua. Tan de bo que prompte se’n faça un altre, de programa. Però amb gent, orientació, estructura, filosofia diferents… Crec que la nostra literatura i la nostra cultura estan travessant un moment creatiu excepcional (mireu la música!) i això es reflecteix en un esclat de creadors, obres, editorials, iniciatives, muntatges teatrals… Caldria un bon programa de tv on es reflectira aquesta allau inspiradora.
Per a mi era invitable comparar els programes d’Emili Manzano amb els que Jordi Llavina feia des del museu de la Vida Rural d’Esplugues de Francolí. Els programes de Jordi Llavina eren un exemple ben reeixit del que és un bon programa de tv sobre llibres; ben bé eren l’exponent de tot el contrari que representava Manzano: sensibilitat, atenció a la diversitat literària, seguiment del text objecte de comentari, coneixement profund de la literatura i de la literatura catalanes, passió…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A través del TV3 a la carta, de tant en tant, he vist alguns programes del Manzano. Crec que mai he aconseguit acabar-ne cap. Potser és ja li tenia quimera:
No demaneu peres al Manzano
Salutacions, Enric.
Benvolguts
Doncs a mi sempre m’ha agradat força, el programa d’en Manzano. I, si tenim en compte els espais dedicats a la literatura tant a la ràdio com a la TV, em sembla catastròfic dir que no en lamentem la desaparició perquè era un programa mediocre o dolent. De vegades sembla que volem salvar els mobles però que, quan tenim una tauleta que més o menys s’aguanta i no balla, encara que sigui modesta, ens estimem més rebotre-la per la finestra. Sumem, si us plau, en lloc de dedicar-nos a renyines gremials. Fa pocs dies vaig veure a TV1 (crec) un programa literari, a unes hores insòlites de la matinada, amb Jordi Gràcia i Paco Rico, i també el vaig agrair. Sovint no estic d’acord amb opinions dels uns o dels altres dels qui hi intervenen, però em sembla molt bé que els mitjans dediquin una estona a la literatura i als llibres (i a les llibreries, i a les biblioteques, i als editors) i que allò que s’hi diu sigui mínimament entenimentat. Per això enyoro el Fum d’estampa, o els documentals de la Mercè Vilaret, o les entrevistes de la Roig, l’Espinàs o el Soler Serrano. ¿Creieu que podem permetre’ns el luxe de prescindir-ne?
Francesc Parcerisas
Totalment d’acord amb el que exposa Parcerisas. També comparteixo els arguments que Joan M. Minguet va publicar fa uns dies al seu bloc: http://pensacions.blogspot.com/2011/05/requiem-per-lhora-del-lector.html
L’hora del lector era un programa sobre literatura: text, autors, editors, llibreries i lectors. No puc estar d’acord amb algú que considera que la vocació universal de L’hora del lector, o diguem-ne l’atenció que dedicava als autors de fora de la tradició catalana, era un problema i que per això mereixia desaparèixer de la programació. I encara menys si aquest algú té el poder real de fer-lo saltar de la graella; però em temo que aquest no és el motiu principal per deixar d’emetre’l.
Certament hi ha altres fórmules de programes. I són igualment bones. Però com diu Parcerisas, per què no sumem?