A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

6 de maig de 2011
Sense categoria
1 comentari

“El solatge del temps” de Tobies Grimaltos

Memòries?, autobiografia? una suma de les dues?, potser decantant-se més cap el primer tombant, les memòries, El solatge del temps de Tobies Grimaltos ens presenta la vida d’un xiquet de Castelló de la Ribera durant els anys seixanta i principis dels setanta. Es tracta d’un recorregut sensitiu, espiant records, refrescant la petjada d’experiències unides a espais íntims  o col·lectius (carres, places, escola, església…). També a persones, evocació de fets, etc. L’autor ens adverteix de com l’activitat memorialística no deixa de ser “voluble, capritxosa, enganyívola”. En efecte, l’objectivitat no existeix: la memòria ens traeix contínuament tot afegint un cabal d’interessos momentanis, de tergiversacions protectores, de malformacions projectives. (n’hi ha més)     

Només recordem una parcialitat lligada als interessos de cada moment de la nostra vida. En molts casos, arrosseguem records que són una construcció més que no pas una reconstrucció.
   Quin és el solatge del temps per a Grimaltos? Doncs una desfilada de records familiars, alguns fragments d’una arcàdia local –era fill d’un rossiner–, capítols amb companys d’escola entranyables, mestres… No hi ha cap mitificació de la infantesa; ni res que faça pensar en un paradís perdut. El recorregut de l’autor sembla més l’ajust de comptes d’un xiquet sensible amb una vida plena de rigideses–era una època d’això–, de morts de persones estimades, de molt pocs espais gratificants i d’alguns episodis cruels… Però també té els seus moments complaents i feliços. I les seues epifanies, com ara quan va descobrir que el seu poble “tenia una història amb fets que implicaven reis i nobles, com les dels llibres d’escola”. 
    El solatge del temps és un exercici introspectiu per a l’autor, i de recreació d’un boci de societat valenciana –amb els seus costums, ocupacions i psicologia– per al lector general; vista des d’ara, aquella societat resulta llunyana, en alguns punts, i pròxima en d’altres. Hi apareix amb la seua melodia, amb les seua fonètica, el seu sabor, la seua disposició lúdica…Tot plegat: un viatge als orígens fet amb delicadesa.        

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!