Amb el títol de “mirant cap a llevant” vaig publicar fa dotze anys (a una revista d’Esquerra Republicana del País Valencià) la meva primera reflexió sobre Israel i el conflicte que l’envolta des del seu naixement com a Estat. Avui, tenia previst tractar un altre tema en aquest bloc diari on aboco les meves opinions
Les properes eleccions a la presidència del FC Barcelona són de les que marquen època al conjunt del panorama socio-polític català. La presidència de Joan Laporta ha estat un revulsiu esportiu pel club i pel país. Durant el seu mandat el primer equip de Catalunya ha obtingut els màxims títols i ha marcat un estil
Aquest era l’encapçalament de l’article que vaig publicar avui fa disset anys al Diari de Tarragona, signant-lo com a cap de llista d’ERC a les eleccions espanyoles del 1993. És, per tant, un text de campanya però les qüestions bàsiques que planteja encara són vigents avui: “L’actual crisi econòmica no és només cojuntural i comparable a
Avui mateix, el ple de la Paeria de Lleida ha aprovat -amb els vots favorables del PSC(PSC-PSOE) i CIU- la interdicció de l’ús del burca als espais municipals. Atesa la passivitat -conscientment volguda- dels responsables governamentals de la Generalitat en aquest àmbit, que han esquivat les qüestions de fons relacionades amb aquesta matèria al·legant que
CCOO i UGT adverteixen Zapatero que si aprova la reforma laboral per decret convocaran una vaga general a tot l’Estat. En ocasions com aquesta és quan es nota més la manca d’un sindicalisme nacional català fort. Que la política econòmica de l’actual govern espanyol és ineficaç, improvisada i forçada per les pressions internacionals és una realitat
Avui s’escau el segon centenari de la independència de la República Argentina respecte del Regne d’Espanya. Una colla de catalans hi contribuïren en llocs destacats i la colònia catalana hi fou durant molts anys ben coneguda i nombrosa. De xiquet vaig memoritzar una anècdota relativa a la República Argentina que sempre m’ha acompanyat associada al
Avui hom ha commemorat el vint-i-cinquè aniversari de l’aparició de la revista “Autonomies”, rebatejada fa pocs anys amb que fins llavors n’era el subtítol, “Revista Catalana de Dret Públic”. Malgrat el seu nom aquesta publicació no ha maldat mai per enllaçar amb la tradició jurídica autòctona anterior a 1714, ni a conrear un pensament propi
Avui, finalment, ha aparegut publicat al BOE el Real Deceto-ley 8/2010, de 20 de maig, pel qual s’adopten mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic. En conjunt, es tracta d’un garbuix de mesures destinades a reduir la retribució dels empleats públics -de totes les administracions- i també el dèficit i la despesa pública.
Fa quatre dies, Isidre Riu Garreta (Barcelona, 4 d’abril del 1927), ha obert un bloc a internet: http://blocs.tinet.cat/blog/lletres-disidre-riu. Metge de professió, persona de cultura polifacètica, ha estat per a mi un referent en la meva formació personal i política. Fou durant uns anys militant d’Esquerra Republicana de Catalunya. L’any 1992 va publicar un assaig breu, “La via
Ahir al vespre vam sopar una colla d’amics al restaurant La Taula Rodona, al carrer de la Nau de Tarragona, al cor de la part alta de la ciutat, on s’hi pot menjar -a bon breu- tota mena de viandes i beure bons vins de la terra. Ens hi vam aplegat una colla de companys
Avui, el Diari de Girona (http://www.diaridegirona.cat) publica aquesta entrevista extreta d’una conversa amb Albert Soler arran de la presentació del meu llibre “Anticatalanisme i antisionisme, avui”. Escriu vostè a sou del sionisme internacional ? – Ha, ha, què més voldria jo. Existeix, el sionisme internacional ? – El que existeix és l’antisionisme internacional. Aplega gent
La Plataforma pel Dret de Decidir ha pres la iniciativa de convocar una manifestació el proper 12 de juny a Barcelona -antany coneguda com el cap i casal de Catalunya- amb el lema “Autodeterminació és democràcia”. Trobo la proposta encertada per diversos motius: la data és escaient, ja que -hi hagi sentència del Tribunal Constitucional
“Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936”, de Xavier Diez Rodriguez, Virus Editorial, Barcelona, 2010. En aquest assaig d’interpretació històrica, breu però ben treballat, Xavier Diez analitza un tema poc estudiat malgrat mediàticament ha estat foça divulgat: les causes de la violència social entre classes i estaments a la Catalunya
“Constitucionalisme a Catalunya. Preludi de modernitat”, d’Hèctor López Bofill, Editorial Tria, Barcelona, 2009. Amb aquest llibre breu (no arriba a les cent pàgines) Hèctor López Bofill enllaça amb la tasca divulgativa sobre la singularitat del dret públic català que han emprès en els darrers vint anys Víctor Ferro o Tomàs de Montagut. Aquests dos darrers,
“Lo nou diccionari lleidatà-català”, de Robert Masip, Ferran Montardit i David Prenafeta, Alfazeta Edicions, Lleida, 2010. De tots els meus llibres de Sant Jordi d’enguany el que més m’ha fet riure i pensar ha estat aquest peculiar diccionari lúdico-reivindicatiu de la variant dialèctal del català de Ponent. El meu pare era fill d’un poble del