He pujat i he baixat el Comptador. Un pas entre la vall de Guadalest i el barranc de l’Arc. El punt més alt és un poblat de pedres, penyes, roques totes esculturals i amb formes capritxoses (ara sembla la torre d’un castell, ara un elefant…). Els volums són colossals i algunes roques tenen una caiguda
M’afegesc al boicot de productes d’Israel i als actes convocats des de l’Assemblea Universitària per Palestina d’Alacant. S’han organitzat dues accions: una el dia 25 de març, ahir, a la Universitat, i una altra, per al dissabte dia 27, demà, al Corte Inglés d’Alacant per repartir invitacions a boicotejar productes israelians. Em dol enmig de l’ànima que (el govern d’) Israel
Prepare un paper sobre els poetes nacionals. Repasse apunts i citacions ara de l’escriptor portugués Miguel Torga (1907-1994), autor d’una copiosa obra en vers i en prosa (novel·les i diaris). En les pàgines dels seus llibres, la reflexió sobre el fet lucità esdevé medul·lar —ell parla de “l’ànima portuguesa”. La podem espigolar de múltiples maneres en les seus pàgines però
Un Mercedes enfila un carreró que la pluja ha deixat ple de tolls. Hi baixa un home que s’encamina a la botiga de còmics. El venedor ja el coneix. Li demana els dos còmics que té reservats (de fa temps, molt difícils de trobar). En eixir de la tenda i pujar al cotxe, s’adona que a la cantonada hi ha
Explicar perquè quanya el PP al nostre país és l’objectiu que es proposa M. Alcaraz en aquest llibre –que ell anomena pamflet– De l’èxit a la crisi. Certament, l’autor en dóna moltes raons i en alguns moments la seua anàlisi sembla, dissortadament, impecable. Dic dissortadament perquè els guanys del PP, segons Alcaraz, són en bona mida, el fracàs del
“Meditar caminant pot ser molt agradable. Ho fem lentament, sols o amb amics, si és possible en un indret bonic. Meditar caminant és gaudir la passejada, caminar per no arribar a algun lloc, sinó per caminar. El propòsit d’aquesta activitat és gaudir el present i ser conscients de la respiració i del caminar per fruir
Ha estat de manera casual, en la prestatgeria més atapeïda de llibres d’idees. Allà, en moure un volum d’Ulrich Beck, ha aparegut Notes d’un desficiós. Un llibre tan xicotet que pot perdre’s, com ha ocorregut durant tant de temps. Es tracta de les col·laboracions a la revista Qué y dónde, de Fuster durant els anys 1979 i 1980. Uf!, ja fa trenta anys!
Molt bona la columna de Joan Garí hui en Público, sobre el simulacre de debats que fan algunes cadenes i de l’avanç de l’extrema dreta en plataformes com Canal 9, Intereconomía i d’altres mitjans. Garí defineix els participants com: “turba de tipos vociferantes, clamando contra el mundo, el demonio y la carne”. La imatge, amb totes les reminicències del
amb passejos silents per Gines. Tot en calma, amb l’inici del bon temps i amb poques ganes de fer faena. (I el seté va descansar –va dir aquell.) Però no és del tot cert: he llegit amb retolador fosforescent a mà, he fet anotacions… i encara altres faenes. Passejar ha estat molt agradable: primer perquè ha fet bon