A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Sobre tertúlies…
Molt bona la columna de Joan Garí hui en Público, sobre el simulacre de debats que fan algunes cadenes i de l’avanç de l’extrema dreta en plataformes com Canal 9, Intereconomía i d’altres mitjans. Garí defineix els participants com: “turba de tipos vociferantes, clamando contra el mundo, el demonio y la carne”. La imatge, amb totes les reminicències del nacionalcatolicisme de la nostra infantesa, és molt exacta.
Francament, resulta fatigós –i preocupant– que amb tota la impunitat del món algú puga dir la primera barbaritat que se li ocórrega sense cap efecte, en un mitjà de comunicació públic. I si observem la troca mediàtica pràcticament ha desaparegut l’exposició ordenada de fets; ha desaparegut l’argumentació i sembla desterrada l’observació equànime i la intervenció educada. Ara els tertulians són fervorosos energúmens que semblen viure o anunciar l’apocalipsi. Criden, no deixen parlar, acompanyen les seues opinions amb un to inequívoc d’il·luminats. D’alguns fets, en parlen amb una certesa hiperbòlica i anuncien catàstrofes en abundància. Això és, sens dubte, un truc per semblar que estan posseïts de raó. (n’hi ha més)
L’altre dia, segons em contava un amic, un llaurador havia estat explicant-li que les creïlles havien perdut el preu perquè Zapatero havia fet un acord amb Sarkozy a canvi de dirigir la Unió Europea durant sis mesos. L’assumpte és delirant, però l’home ho exposava sense cap mena de vergonya. És aquest el llegat de tot açò? Supose que sí, és més: n’estic convençut. Programes de la COPE o d’Onda Zero o d’Intereconomía (no cal dir radio 9 i Canal 9) difonen cada barbaritat que anant anant es meneja, amb una falta de vergonya patètica. I és un dia i un altre, i un altre…
En ve al cap el comentari de Wilhelm Reich sobre el feixisme a l’Alemanya nazi, deia: “els conceptes reaccionaris, afegits a una emoció revolucionària donen com a resultat una mentalitat feixista”. Aquesta vehemència desbordant+disbarats reaccionaris, no és el que sentim com més va més cada dia? El pitjor de tot açò és que crea una pesta psíquica, que contagia, amb la seua elementalitat, la gent menys preparada. És un pensament fàcil de difondre, còmode d’arrelar… I les conseqüències? Imprevisibles…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Huí m’he enterat deladimissió del director del MuVIM pel tema de l’exposició on hi havien fotografies del cas Gurtel. O el que han fet amb el Garzón quan ha clavat cullerada en coses que els afecten. El Josep Ramoneda deia diumenge al País que l’esquerra governa de tant en tant però que els poders reals els té la dreta.ufri
però no estàn sols… De baganades també en diuen un toll a la SER, a la Quatro, T5, TV3, CatRadio… Pens que la ignorància, mitges veritats i demagògia no és exclusiva de l’extrema dreta declarada.
No sé com encara ens estranyem de sentir barrabassades en canal nuev.
Què es pot esperar d’uns tertulians que sent valencians no estimen la seua llengua, no la coneixen ni la parlen, i si algun d’ells puntualment la parla, fa llàstima sentir-lo.
Què es pot esperar d’una televisió que contracta com a conductor d’un programa a un presentador que no parla valencià i que fa que,malgrat que quasi tots els concursants parlen valencià, tot el programa siga en castellà.
Les tertúlies no ho són si tots els tertulians opinen el mateix; la televisió valenciana no ho és si només es parla en castellà.
Per tant, ni sé que fem mirant-la, ni sé de que ens estranyem.
El pitjor de tot és pensar que això està ahí perquè la majoria dels valencians ho volen, i que canal nuev no és canal nou perquè la majoria dels valencians ho volen, i que acabarà sent canal nueve perquè la majoria dels valencians ho volen. Això sí que és una barbaritat.