A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

26 de març de 2010
Sense categoria
7 comentaris

Boicot als productes d’Israel, a favor de Palestina

M’afegesc al boicot de productes d’Israel i als actes convocats des de l’Assemblea Universitària per Palestina d’Alacant. S’han organitzat dues accions: una el dia 25 de març, ahir, a la Universitat, i una altra, per al dissabte dia 27, demà, al Corte Inglés d’Alacant per repartir invitacions a boicotejar productes israelians.   
Em dol enmig de l’ànima que (el govern  d’) Israel faça coses com les que fa. No sols matar palestins –com els 1400 de la Franja de Gaza entre l’any passat i l’anterior– sinó continuar amb la construcció de cases a Jerusalem est. Em dol enmig de l’ànima perquè sóc una admirador del judaisme, de l’estat jueu, un apassionat dels quibuts, un lector d’autors com d’Ahron Appelfeld, de David Grossman, d’Amós Os… I he llegit i comentat, en articles i xarrades, els llibres dolorosos de Primo Levi, de Jean Améry, de Paul Steimberg, d’Hannah Arendt sobre l’Holocaust (la Xoà).  
  Com és possible això? Com és possible que les víctimes esdevinguen botxins? (n’hi ha més) 

Hui s’anuncia l’estrena de la pel·lícula “Ajami”, feta per un israelià (Yaron Shani) i un israelià-palestí (Scandar Copti), que té molt bona pinta. Per desgràcia no arriba encara als cinemes d’Alacant. I no fa massa vaig veure Promises que és un reportatge sobre la coneixença entre uns xiquets israelians i uns altres palestins que resulta força commovedor. A Isarel hi ha un moviment cultural i polític força enfrontat amb la línia governamental que caldria ajudar i potenciar.
  En el blog he parlat d’algunes pel·lícules: “Tres pel·lícules sobre jueus i palestins”:http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/118909/  Aquestes tres pel·lícules són:  Los Limoneros, Paradise now i Zona libre, que contenen un missatge d’esperança sobre el conflicte.
   No fa massa temps em vaig fer ressó, també en aquest blog, del llibre: L’estat dels jueus de Theodor Herzl, obra amb què es va iniciar el moviment sionista. Un llibre traduït i introduït per Gustau Muñoz i publicat per la Universitat de València: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/144983.

  1. La pressió més important que podem fer passa pel consum. Som consumidors globals de productes més que no votants en un món democràtic. No canviem gairebé res amb el nostre vot de classe mitjana més o menys acomodada. Ara bé, si un grup important de consumidors deixa de comprar un producte. Ahí sí que estem influint realment. Si hem de ser consumidors, siguem-ho conscientment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!