Molt oportuna la pel·li Up In The Air. El protagonista –que interpreta George Clooney– és un executiu dedicat a acomiadar treballadors. En compte de deixar aquest duríssim tràngol a les pròpies empreses, el que aquestes fan és contractar els serveis de la companyia on treballa Clooney, que se n’encarrega amb cos i ànima, ço és amb molta professionalitat. I
Llig uns versos de Montserrat Abelló: “si no escrivís/és com si no existís./ Em desconec. /Oblido qui sóc. / I temo que hauré de tornar/ a confegir-me.” Crec que són un bon resum de l’efecte d’escriptura, i expliquen la dèria dels dietaristes i de gent amb malalties afins. No ho veieu així? La poetessa parla d’escriure
Aquesta vesprada ha plogut. Tota la vesprada, gris i humida, he estat al racó del foc i mirant, de tant en tant, caure els raigs d’aigua sobre l’enllosat del carrer, sobre el jardí…Els camins estaven plens de tolls i els arbres regalimaven aigua. Caminar haguera estat fer-ho per un fangar. El cel estava ennuvolat i la
Invitació: “País Valencià a debat” a la Seu de la Universitat dilluns dia 25 a les 20,15 hores. Es tracta de comentar (i debatre) les reflexions que susciten els tres volums: País Valencià, segle XXI. Vint-i-una reflexió crítiques, País Valencià, segle XXI. Noves reflexions crítiques i País Valencià, segle XXI. Reflexions i experiències de la generació que ve,
Ahir, dimarts, vaig participar en una taula redona sobre J.Francesc Mira i les ciències socials. Va ser a La Pedrera (Casa Milà), organitzada per Caixa Catalunya. La iniciativa va ser d’Àlex Susanna (Gràcies Alex, per organitzar esdeveniments com aquest!). I va ser molt interessant escoltar gent com Salvador Cardús, Josep Vicent Boira, que varen parlar en la mateixa
Comence una xarrada sobre la recepció de l’art amb una frase de Joan Fuster: “Contemplant un quadre, una escultura, un edifici, sentint músiques, repassant llibres, mai no sé fins a quin punt la meua reacció procedeix d’una simpatia intel·lectual, d’una anècdota específica, d’una inèrcia assumida per gent de la meua edat, o simplement per
Mireu: quina nevada! La foto (Penyó Mulero) és de Joan Ponsoda i va ser feta ahir. (Se’n recordeu?:) “Lleugers tocs en el vidre el va fer girar-se cap a la finestra. De nou, nevava. Somnolent, va veure com els cóps, de plata i d’ombres, queien oblics envers els llums. Havia arribat l’hora de canviar el rumb cap al
Està plovent damunt la plaça buida.hi ha un taxi solitari a la parada.És tan llarga l’espera del taxista.Té el motor apagat i fa molt de fred.Sobre una porta, un passatger mullat,cansat, de mal humor:dóna una adreça.Quan se salta un semàfor, l’escridassa.El taxista, girant-se, ha murmurat:Fa una setmana que el meu fill és mort. El passatger,
Breus assajos sobre temes com ara l’amor, la mort, la religió, l’art, l’escriptura, llocs i paisatges, els somnis… de Gerald Brenan, formen el volum 4 de la col·lecció “Grans Idees” de l’editorial 3 i 4. Plens de sentit comú i d’una experiència contrastada, els pensaments de l’anglés tenen un peu en la psicologia profunda i
Faig un passeig ran de mar, amb els peus tocant l’aigua i amb la mirada a l’escenari muntanyós de la llunyania (Serra Gelada, Puigcampana, Aitana, Cabeçó). He anat amb Ximo i hem xarrat plàcidament. Una delícia la suavitat del dia sense sol, sense fred, sense vent. Poca gent, a més, que ens ha permés caminar amb molta més
Ara fa un mes, un Buenos Aires plujós i gris em va convidar a veure el cinema; vaig triar: El secreto de sus ojos de Juan José Campanella. La feien en una sala d’un multiteatre del carrer Corrientes —esplèndida orgia de llibreries, teatres, cinemes, restaurants! La ficció que protagonitza Ricardo Darín em va arribar a