A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

31 de gener de 2010
Sense categoria
0 comentaris

Up In The Air

  Molt oportuna la pel·li Up In The Air. El protagonista –que interpreta George Clooney– és un executiu dedicat a acomiadar treballadors. En compte de deixar aquest duríssim tràngol a les pròpies empreses, el que aquestes fan és contractar els serveis de la companyia on treballa Clooney, que se n’encarrega amb cos i ànima, ço és amb molta professionalitat. I ací tenim al personatge explicant, amb cara de circumstància, a pares de família, a dones de mitjana edat, a treballadors honestos… que l’empresa prescindirà dels seus serveis. El llenguatge és d’una delicada orfebreria psicològica.       
     El protagonista és un apòstol de la vida marcada pel canvi, un entrenador que orienta, a través de conferències i seminaris, a viure amb un lleuger equipatge. És una mena de vida que, d’alguna forma, practica, atés que va d’aeroport en aeroport, d’hotel en hotel. I no vol cap parella estable, ni una casa convertida en llar, ni res que se li assemble. (n’hi ha més)
 

 

 Però aquest personatge entra en crisi. El seu desarrelament sembla tocar fons de múltiples maneres: coneix una dona amb qui vol continuar la relació, s’enfronta amb el cas d’una jove col·lega deprimida en perdre la seua parella i després amb el suïcidi d’una treballadora que ha acomiadat. I, sobretot, hi ha la duresa del treball que és d’una magnitud inhumana. I arriba el punt que decideix deixar-ho…     
    És una pel·li, quin dubte hi ha!,  de tema molt actual i exposa descarnadament la deshumanitació de la vida dels nostres dies. Les relacions humanes són fràgils, portàtils, canviants, semblen relacions cleenex. Ens hi trobem amb treballadors acomiadats sense cap directiu que done la cara,  relacions de parella que acaben amb un sms, una vida anònima en hotels… El film dibuixa el rostre inhumà del sistema que vivim i marca els límits de suportabilitat. Tant de bo no s’hi enganye!
     Una pinzellada d’estètica: impressionants imatges aèries de ciutats nord-americanes, de camps que semblen quadres de Mondrian, i d’espais que Marc Augé en deia els no-llocs: aeroports, despatxos d’empreses… Interpretació molt bona de Clooney.      

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!