Breus assajos sobre temes com ara l’amor, la mort, la religió, l’art, l’escriptura, llocs i paisatges, els somnis… de Gerald Brenan, formen el volum 4 de la col·lecció “Grans Idees” de l’editorial 3 i 4. Plens de sentit comú i d’una experiència contrastada, els pensaments de l’anglés tenen un peu en la psicologia profunda i un altre en l’expressió sapiencial radiant.
Els pensaments de Brenan sembla que s’inicien sense cap premeditació (si més no aparent) i que al llarg del camí assoleixen la formulació d’alguna idea, d’algun descobriment. Acostumen a tenir, cap al final, un deix de saviesa condensada. De vegades, només hi ha aqueixa saviesa condensada i, llavors, la brevetat acosta els textos a l’aforisme. A poc a poc, anem perfilant l’ideari de l’autor com si el llibre fos una mena de cosmovisió portàtil. El pròleg del traductor, Josep Marco, situa el lector molt adequadament. Brenan excel·leix, al meu parer en molts àmbits però, especialment, en parlar d’escriptura i de literatura. Els comentaris sobre literatura (sobretot d’autors vuitcentistes russos i francesos) són molt bons. Plenament submergit en la neurosi creativa, el britànic parle d’allò que parle sembla anar a l’encontre d’alguna revelació (epifania profana–que diria Benjamin). Ací teniu l’article publicat a Información. (n’hi ha més)
ANTOLOGIA DE BUTXACA
*Els intel·lectuals són persones que creuen que les idees són més importants que no els valors. Es refereixen, és clar, a les seues idees i als valors d’altri.
*Tots portem amb nosaltres un enemic secret que ens amaga els llapis, les ulleres, els bitllets d’avió o la carta important que hem de respondre de seguida per a la feina. Ve amb nosaltres a tot arreu, follet silenciós com és, sense que aprenguem a apreciar-ne mai el sentit de l’humor.
*Sempre que estaven junts al llit i ell no estava a l’altura, se sentia tan abandonada com quan el cotxe no li arrancava. Ressentiment, seguit d’indignació.
*Si hem estimat, no morim del tot, ja que en virtut de l’acció d’estimar hi ha una part de nosaltres que passa a la persona o objecte estimat… [fragment]
* Els dirigents de l’Església conduïen el carro de la ideologia cristiana, de la mateix manera que Lenin havia de conduir més endavant el del comunisme a Rússia. [fragment]
*Quan escric una pàgina que es llig malament, sé que sóc jo qui l’ha escrita. Quan es llig bé, ha vingut d’un altre lloc.
Foto: casa d’un poble de la Apujarra granadina.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!