A tall d'invocació

Ahir, dimarts, vaig participar en una taula redona sobre J.Francesc Mira i les ciències socials. Va ser a La Pedrera (Casa Milà), organitzada per Caixa Catalunya. La iniciativa va ser d’Àlex Susanna (Gràcies Alex, per organitzar esdeveniments com aquest!). I va ser molt interessant escoltar gent com Salvador Cardús, Josep Vicent Boira, que varen parlar en la mateixa taula que jo, i Enric Sòria, Vicent Sanchis i Pere A. Pons en la següent. Encara hi va haver una sessió més: una entrevista que Jordi Llavina va fer a l’escriptor. 
   Tot plegat va ser un recorregut per l’obra assagística de l’autor d’Els treballs perduts —el dilluns s’havien comentat les novel·les– vertaderament fecund. Hi varen eixir moltes idees, es varen destacar punts importants del seu vast conjunt d’escrits. I, sobretot, es va abordar la mirada de Mira, ço és la manera de metabolitzar l’enorme informació que disposa (a través de lectures o del contacte directe) i d’aplicar-la sobre aspectes de la realitat. (n’hi ha més)        

“Porte tota una vida observant metòdicament la gent del meu país, per professió i per passió”, escriu a “Muntanyes i festes”, un petit assaig que arreplega en el recull Cap d’any a Houston, Texas. Aquesta frase és un bon resum de la seua tasca intel·lectual: professionalitat i passió. Sense aquesta darrera coordenada, què seria l’autor? Sens dubte un altre: un altre escriptor, un altre intel·lectual… Mira és passió i només cal veure com parla de literatura (d’obres i d’autors que li agraden, per exemple). Açò precisament ho va subratllar Pere A. Pons en la seua intervenció. 
      Fa cinc anys, al periòdic Información, vaig escriure aquest article Joan Francesc Mira, assagista que diu algunes de les coses que ahir, de manera més detallada, vaig recordar, ampliar i glossar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!