A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
24 de gener de 2010
Sense categoria
4 comentaris
Pluja
Aquesta vesprada ha plogut. Tota la vesprada, gris i humida, he estat al racó del foc i mirant, de tant en tant, caure els raigs d’aigua sobre l’enllosat del carrer, sobre el jardí…Els camins estaven plens de tolls i els arbres regalimaven aigua. Caminar haguera estat fer-ho per un fangar. El cel estava ennuvolat i la boira semblava acompanyar les penyes del final d’Aitana [mireu-les en la foto]com en un esfumat oriental.
La vesprada ha estat d’una tonalitat cendrellosa, després, en fosquejar, ha pres un aire fúnebre. Crec que seria l’escenari ideal per evocar l’embriaguesa wagneriana. (Si més no, certa embriaguesa wagneriana)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Malgrat tot, la foto m’agrada. Vista ací no sembla fúnebre, no mostra un blau assolellat, és cert, però es veu el blau, un altre blau que també és suggeridor.
Quan plou i el temps està humit n’hi ha algú que li agrada pensar que és català i quan és aixut i el temps sec molts altres s’imagen que és castellà.
I com que n’hi han més dies secs i aixuts que humits, sempre estan en la mateixa cançó.