Avui. Gran acte d’inici de campanya. La campanya per a les votacions per a la independència. Per a la gran festa de la independència! Si no hi podeu anar, aquí us diuen el número de compte on deixareu els dinerets per donar la vostra ajudeta per a tota aquesta gent generosa que dedica hores i
Editorial de mínims, deia algú ahir. Jo hi he llegit un editorial de màxims. Sí, editorial de mínims en els continguts: cap ombra de sobiranisme. Però és un editorial de màxims en el to. L’editorial reflexa al màxim el to de la dignitat. Ni rastre de servilisme. D’aquell que hem gastat massa vegades. En cap
Senyors diputats, Bon dia. M’agradaria fer-los arribar una petició: si us plau, obrin les llistes dels candidats al Parlament. El més possible. No hi busquin excuses. Ara vostès estan redactant una llei electoral on a més d’estar-hi implicades les quotes de poder de cada partit, també s’hi dirimeix la nostra, de quota de poder, la del
El treball en empresa mata unes 300 persones a l’any a França. El toc d’alarma el llancen els periodistes Paul Moreira i Hubert Prolongeau. El títol del llibre no pot ser menys impactant Travailler à en mourir. A nosaltres ens han arribat les morts per suïcidi de FranceTelecom. Es veu que entre la policia els suïcidis
En un fòrum francès, els pares desesperats d’una noia de 16 anys demanen ajuda perquè la seva filla vol convertir-se a l’Islam. Aquí no m’ha arribat cap cas, però he vist dones del país amb el mocador al cap; m’imagino que han entrat a l’Islam de grans. Però un moment o altre, la situació d’aquests
De cop i volta ens hem posat a desempolsar les fotos i els vídeos de l’ensorrament del mur. Sí, hi havia un mur. Els joves amb prou feines n’havien sentit a parlar. Saben d’una segona guerra mundial, saben dels nazis,de l’holocaust jueu, però desconeixen les sigles URSS. I no sabien res del Mur… Ara ells
Aquella mare va venir a demanar-me consell. Feia uns mesos que els seu marit i ella s’havien divorciat. Seguien enfadats. Evidentment, el Manel, el fill petit de deu anys, ho notava. El dia abans li havia etzibat aquesta pregunta: Per què el pare no vol dir-te ni hola? La mare no volia donar una resposta
Per què fuma el meu pare si és dolent per la salut? Jo estava en una classe de 1er d’ESO. Tot enrotllant-me, surt el tema dels problemes de salut derivats del tabac. Als 12 anys els nens i les nenes mantenen encara aquella espurna d’espontaneïtat que resulta absolutament gratificant. Així que salta el Guillem: –
Contracte de transparència. Sona bé. Montilla, emocionat, així ho destaca la premsa, anuncia un “compromís d’exemplaritat dels socialistes amb l’objectiu de reforçar la transparència”. Sona bé, massa i tot perquè no m’assaltin les suspicàcies. Així s’explica en la web del PSC. El Sr.Montilla, “a més, ha concretat també que al Partit dels Socialistes de Catalunya
Cal veure, gairebé com una obligació, el Mikimoto i els Afers Exteriors de TV3. És una obligació que tenim el país. És aire fresc, obrir la finestra, davant l’empastifada permanent que expliquem cada matí, del que ens està passant a Catalunya. Per veure que el meu país és petit, però la nació és gran.
L’espai polític està sacsejat. Els casos de corrupció recent han esquitxat en grau diferent cinc polítics amb pedigrí. N’hi ha hagut prou perquè tot l’estament se senti afectat i ens atabali amb contundents declaracions. L’escenari públic bull. Reaccions. Primera, la que estem sentint clamorosament: Jo no aniré a votar. Segona, aprofitar l’atenció que tothom posa