Fa temps que em crida l’atenció la profusió d’imatgeria femenina en tots els mitjans. En tots, tan si s’adrecen a homes com a dones. Des de l’òptica masculina la bellesa d’una dona té tot el sentit del món i de la biologia. Però, per què les revistes per a elles tenen molta més presència les
“No reconec en absolut l’home que en aquests moments ens estan descrivint els mitjans. El que jo conec porta una vida exemplar. Ja sé que és una expressió ridícula, però em sento obligada a fer servir paraules clares i inapel·lables contra les des seus detractors. Ja sabeu el que he escrit sempre, que crec en
Viure la sensualitat demana afrontar alguns esculls. Un cop detectats, s’imposa rectificar creences i esmicolar bloquejos. Presento tres perfils de sensualitat errada. Ningú s’hi sentirà retratat del tot en cap d’ells. Però podrà manllevar elements de tots ells per perfilar el propi retrat sensual. Viure una sensualitat joiosa és ser més autènticament nosaltres. 1. LES SENSACIONS FAN
¿Tenim la nostra sensualitat bloquejada o, per contra, els nostres sentits exploren sense impediments? La resposta, sigui quina sigui, enfonsa les seves arrels en la nostra infància. Ens construïm en interacció amb els altres i amb les coses. De petits, sobre tot amb els altres. Els adults som el seu mirall i la seva referència.
La nostra societat quan parla de sexe, parla d’orgasme. Com arribar al seu grau més àlgid, com sincronitzar-lo amb la parella, com controlar-lo a voluntat… Es parla de sexe i tot es redueix a l’excitació. I la sensualitat? Sembla un convidat molest. Negligim la sensació pregona provinent de la sensualitat. Pitjor, esmentar la sensualitat quan
El llibre es diu així: La vida feliç. Acaba d’aparèixer i és bo, molt bo. El va escriure Sèneca. És reduït, amb una mida de lletra generosa i no arriba a les cent pàgines. Més que suficient per parlar de la felicitat. Perdó, de la felicitat no, de la vida feliç, de l’home feliç, que
La festa és concorreguda i animada. En el moment més àlgid la Victòria fa un a part amb mi. La jove deu tenir uns 30 anys. Va a la psiquiatra sense complexes perquè valora l ‘ajuda que hi pot rebre. Se sent consternada pel que li passa amb la professional. Sent la necessitat que aquesta