BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Fa temps que em crida l’atenció la
profusió d’imatgeria femenina en tots els mitjans. En tots, tan si s’adrecen a
homes com a dones. Des de l’òptica masculina la bellesa d’una dona té tot el
sentit del món i de la biologia. Però, per què les revistes per a elles tenen
molta més presència les companyes de sexes que no pas les fotos d’homes? Que no
les interessa el sexe masculí? Aquells homes i joves que desperten els
seus comentaris per què no ocupen les revistes femenines igual com ho fan les dones sexy en les revistes per a homes?
Dues investigacions portades a
terme per les universitats de Toronto i Utah aporten elements objectius per
donar-hi una resposta. Abusant de la vostra paciència de lector, abans gosaré acostar-vos
a la meva interpretació del fet. Com a resposta provisional em deia que per a una
dona el componen sexual de les imatges no és tan la visió d’un individu atractiu
del sexe contrari, tal com passa amb els homes, com poder-se identificar imaginàriament
amb les companyes de sexe que atrauen els homes. Aquesta identificació les fa
sentir atractives. En una paraula, l’impuls sexual de les dones s’alimenta del
fet de sentir-se seductores, i això els ho proporciona la identificació amb les
dones sexy que apareixen en les revistes.
Ara anem a l’article
del New York Times on es poden llegir les investigacions esmentades. Es varen publicar el passat 14 d’abril.
La primera va ser dirigida per la doctora Meredith
Chivers de la universitat de Toronto i s’ arriba a la conclusió que l’espectacle
del cos nu masculí no impacta massa eròticament en les dones. No gaire més del
que ho pot fer la contemplació d’un bell paisatge. Com arriba a aquesta
conclusió? Fent visionar pel-lícules diverses a un públic dels dos sexes i
controlant la seva reacció. Doncs això, el desig de la femella humana només pren
volada davant l’exposició d’escenes
directament carregades de sensualitat: parelles fent l’amor o una simple
masturbació. Com hem dit, el cos nu dels homes per si sol els hi provoca una
reacció més aviat tèbia.
Però el resultat
menys previsible dels seus estudis és un altre. En aquestes escenes excitants
per a les dones la identitat sexual dels protagonistes no compta. El desig es
desvetlla tant si es tracta de relacions heterosexuals com si és entre dues
dones. El que condiciona la reacció és la intensitat de l’escena visualitzada no
pas la identitat dels actors. Més, moltes dones s’excitaven fins i tot quan
l’acoblament el realitzaven micos bonobos.
No cal dir que en tal situació els senyors es quedaven impàvids.
A l’univeritat de Utah, una altra
investigadora, la doctora Lisa
Diamond, ha seguit durant anys el comportament
sexual de 79 dones que es declaren lesbianes o bisexuals. Durant els deus
anys d’observació aquestes dones s’han declarat sempre atretes per les imatges
dels dos sexes. Els homes homosexuals, en canvi, només se senten impactats pel
sexe de les seves preferències. L’estudi apareix en el mateix número del NYT.
Aquestes investigacions vénen a
confirmar el que ja intuíem de forma difusa. Una dada més a afegir a la sempre
envejable riquesa sensual femenina. Podem afirmar, sembla, que la bisexualitat és
un element constitutiu
de la identitat femenina.
Se m’acut un matís important a
aquests estudis. Aquestes investigadores o tenen poca memòria i no recorden la
seva adolescència o no han entrat mai en una habitació de noietes. Les fotos
enganxades a les parets són de nois guaperes, alguns amb el tors nu. Clar que
el component sexual d’aquestes imatges és ben lluny del de les noietes mig despullades
que trobem en les habitacions dels nois. Però cal tenir en compte que, en el
despertar sexual, el cos nu dels nois té més interès per a les noies que el que
tindrà més endavant quan madurin com a dones. No és sinó un matís.
No em puc
estar de relacionar aquests resultats amb el constant bombardeig d’imatges
eròtiques femenines. Un fet abassegador. Es podria pensar que aquesta allau de
silueta femenina és degut a la tria realitzada preferentment per homes. El
domini cultural masculí ha decantat sempre els mitjans cap als gustos dels
homes. Quina neciesa! Tothom que estigui mínimament assabentat del funcionament
editorial, sap que tant a publicitat com a edició i maquetació, la selecció de
les imatges va a càrrec majoritàriament de dones. Aquestes han sabut des de
sempre per instint que la plàstica femenina impacta els dos sexes
indistintament. A partir d’ara ho tenim confirmat científicament.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He llegit l’article amb molt d’interès, però t’he de confessar que ho he fet bàsicament per confirmar la meva resposta, que he emès sens dubtar-ho així que he començat les primeres línies. I no perquè jo em senti ni lesbiana ni bisexual (no m’hi sento, no vol dir que a dins no hi hagi quelcom que jo no sé), però sí que realment és una veritat com un temple que:
1. La nuesa masculina a seques no ens diu gran cosa. De fet, de vegades rebo powerpoints d’amigues, plens de guaperes amb poca roba, i mai no els acabo de mirar.
2. Genera excitació per igual qualsevol imatge eròtica. Siguin quins siguin els intèrprets.
El que no diu aquest article és que, com a mínim en el meu cas, em pot motivar de vegades molt més la imatge -per exemple en una pel·lícula- d’un moment intensament dolç i amb bona química entre una dona i un home, encara que vagin vestits amb anorak, que la més intensa escena de sexe.
Una abraçada.
Per a mi allò més bell és un cos de dona. I no crec que sigui l’únic (ja siguin homes o dones) que ho trobi això.
Però és que és bastant lògic. Mira la foto del Playboy que publiques. Fins i tot es pot treure alguna cosa sensual de la Margie Simpson. És molt més complicat fer-ho amb en Homer….
Escolta, aquest apartat, que sempre ha estat molt interessant, fa temps que no es mou. A veure si quan torni hi ha article nou!