BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
La nostra societat quan parla de sexe, parla d’orgasme. Com arribar al seu grau més àlgid, com sincronitzar-lo amb la parella, com controlar-lo a voluntat… Es parla de sexe i tot es redueix a l’excitació. I la sensualitat? Sembla un convidat molest. Negligim la sensació pregona provinent de la sensualitat. Pitjor, esmentar la sensualitat quan es parla de sexe avui s’entén com un voler fugir d’estudi. Com si la sensualitat fos el refugi dels pusil.lànims, dels que assumeixen amb dificultat la part animal de l’home, dels que, cedint a la por, tendeixen a desviar cap a la sensualitat la força pulsional del sexe. Sensualitat i sexe, avui, es conceben com oposades. En conseqüència l’home actual s’acontenta amb orgasmes genitals i la dona amb pics orgàstics. Uns orgasmes que tenen més d’actes masturbatoris compartits que d’autèntiques relacions sexuals. No crec que ni els uns ni els altres puguin sentir-se massa satisfets de tal relació si no és en moments molt puntuals. I la insatisfacció porta a insistir en l’orgasme genital, en l’excitació… Sense la sensualitat, la recerca del plaer no es pot acomplir.
El sexe sense sensualitat és un àpat sense condiment. El plaer total demana incorporar la sensualitat a plat sexual.
Ser sensuals en el sexe vol dir, per a l’home, oblidar el rendiment i l’eficiència. L’home sensual rep i dona carícies. Si només el preocupa fer reaccionar a la dona, es queda ben lluny de les seves pròpies sensacions. A l’home sensual li agrada allargar el plaer en un intercanvi de vibracions intenses. Tot plegat es tradueix per a ell en una actuació sexual de llarg abast en què l’orgasme, més satisfactori que mai, n’és la culminació; un orgasme que no es limita al genitals sinó que abraça l’ésser sencer.
Per a la dona es tracta d’actuar i reaccionar, de donar plaer a la seva parella tot compartint el que ella sent. Aquesta actitud té molt de necessitat biològica per a la dona: les seves zones orgàstiques necessiten els jocs preliminars per a lubricar-se, dilatar-se i esdevenir més sensibles. Sobre tot en les relacions de parella d’alguna manera estable .
Podem detectar dos formes de sensualitat corresponents a temperaments més o menys “calents” i a moments diferents de la història d’una relació. Avui dia es valora molt la sensualitat suau nascuda de la tendresa, expressada per carícies i jocs preliminars. Cada vegada és menys un patrimoni femení. Ara bé, la seva absència en una dona s’ha d’explicar ja sigui com a reacció a tocaments precoços o com fet cultural -la por de ser considerada “una puta” si dóna sortida al seu desig. Igual com ja fa en la vida social, la dona ha de guanyar en activitat i iniciativa. Ha de ser clar el seu interès per donar i voler rebre manyagues ja sigui provocant-les o, si cal, exigint-les. Aquesta sensualitat suau té moltes vegades el seu origen en la necessitat de rescabalar-se de carències maternals, cosa que és igualment vàlid per als dos sexes. La sensualitat forta va a la recerca de sensacions intenses, demana que el cos quedi envaït per una espècie d’animalitat positiva. Aquesta sensualitat entén els preliminars com el que són; els preliminars estan directament orientats a la intensitat orgàstica. La sensualitat forta dóna fe d’una total absència o superació de pors. Però sota la seva empara no s’hi poden amagar ni actuacions violentes, sempre delictives, ni masclistes.
Si la sensualitat és vista per alguns com el refugi dels que temen un sexe sinònim de brutalitat, per a uns altres evoca l’animalitat a defugir. Acostumats a entendre la civilització com l’esforç per sobrepassar els comportaments més primaris, senten la sensualitat com un retrocés humà. Perquè la nostra idea del que és humà s’ha construït, els darrers segles, sobre l’oposició radical a l’animalitat. Error! L’humà millora l’animal, no l’anul·la. Les estructures neuronals, límbiques, amb què els primers mamífers distingeixen el plaer del dolor resten intactes en l’home. El plaer té un paper primordial en la nostre subsistència i la natura no permet ni el seu excés ni el seu defecte. Un plaer massa ric en intensitat o en durada acaba per fastiguejar o emmalaltir-nos. La natura invita l’home, com a animal que és, a fruir de la seva sensualitat esperant que la raó li impedeixi caure en la perversió, la golafreria o la bulímia.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“El sexe sense sensualitat és un àpat sense condiment. El plaer total demana incorporar la sensualitat a plat sexual.”
La sensualitat per mi, és el preàmbul més bonic i, com dius, estàn directament orientats a la intensitat orgàstica. A mi el “aquí te pillo aquí te mato” més aviat em molesta.
Els preparatius com una copa de vi, una agafada de mans, una mirada d’ulls d’aquelles que et maten i més aviat et deixen sec i sense aire… la múcica i aquell deixar-se anar…. La tendresa, el ritual de la tendresa des del principi fins al final, quan t’acaves adormint entre mig dels braços de la persona que estimes.
I a mi, ja em poden dir de carca cap a munt, però per mi, estimar i fer l’amor amb la persona que estimo només m’omple d’aquesta manera. És de l’única forma que l’entenc i el vull.
Bon dia!
sensitivitat – sensibilitat – afecte – sensualitat – erotisme – amor-ament – amor [i sexe]
Potser aquesta en fóra una guia ideal.
La cosa deu raure com sempre a cuidar-se un mateix i de retop, instantàniament, les relacions.
El que passa que costa. Perquè pel que fa a les relacions de parella, en una primera fase sí que hi sol haver aquesta sensualitat que prové de l’enamorament, de l’eros. Però després persones i coses evolucionen, i ha d’anar molt bé perquè una relació entre 2 pugui evolucionar mantenint-se en la seva essencialitat.
Si es manté igualment, superficialment, volent salvar les aparences o atenent que ha esdevingut complexa (amb fills, per exemple), però s’ha deterioritat diguem-ne aquella sensualitat-eros inicial, llavors una de les formes en què es pot mostrar es amb sexe-pur-i-dur solament. (I encara diria que aquesta fóra una no mala manera, atenent com poden arribar a deteriorar-se les coses!)
I després òbviament hi ha, en altres casos, la voluntat de falta de compromís i de no voler-se lligar afectivament. Hi ha qui opta pel sexe sol, superficialment, atenent tb que la vida és complicada i dura i després et desencises. (“I mira, tu t’ho perdràs”, li diria jo.)