BioSofia

Els adults són la referència i el mirall de qualsevol infant. Les primeres reaccions d’un nen són de gust o de disgust, de plaer o de molèstia i dolor, de satisfacció o de rebuig.  Quina resposta rep de l’adult? “No és res”, li diem sovint amb ganes de tranquil.litzar-lo. Com si la persona gran se sentís incòmode amb tanta emoció voltant per l’ambient. “No és res”. L’adult vol asserenar el nen. Doncs bé, tal avaluació lluny de tranquil.litzar la criatura, la porta a dubtar dels seus sentits. Li proporciona un filtre interpretatiu erroni que instal.la en ella una distància entre les percepcions del seu cos i el seu significat. “Ho trobes bo? Bé, això és el que menys importa; les coses s’han de menjar perquè convé.” Aquesta altra resposta ja va més lluny: incita a desconfiar de les pròpies sensacions, a protegir-se’n fins al punt que el cos esdevindrà estrany a la pròpia persona. No exagero si afirmo que aquesta pot arribar a tornar-se insensible a ella mateixa i als altres. Les sensacions infantils, desagradables, doloroses, agradables o delicioses, segons l’acceptació que rebin per part de l’adult, entraran en un marc de referència que en permetrà l’expressió o la censurarà. Tant de petit com de gran.

“Et molesta? Bé, hi ha coses que ara no agraden però que més endavant t’agradaran. Tasta’n una mica, és bo acostumar-se a menjar de tot, com els pares.” “T’encanta? Doncs apa, gaudeix-ne! Quin gust li trobes?” “Ara no, després de dinar, que no et faci passar la gana. Després encara ho trobaràs més bo.” Aquestes respostes assumeixen les sensacions de l’infant i el conviden a acceptar-les tal com són. A més, li ofereixen pautes per gestionar-les. El porten a dosificar-les, a analitzar-les, a posposar-les, a conscienciar-les… El marc referencial és positiu. 

Escoltar les veus del propi cos és la condició obligada per obrir-nos a la percepció de l’altre.  Perquè l’únic referent per avaluar les sensacions dels altres és el que hem après del nostre cos. És l’única manera de bastir un model positiu de relacions. Per tant, negar les pròpies sensacions impossibilita l’empatia. Les lectures errònies que els pares fan de les sensacions de l’infant no només expliquen la por als animals, els fàstics insensats, el disgust pel contacte directe amb la natura i altres temors irracionals sinó també l’aversió o simpatia espontània envers certs tipus de persones.

La sexualitat s’assenta en la sensualitat. En l’entramat mental i afectiu bastit per la sensualitat, el sexe es viurà amb goig o amb recança. Quan les sensacions infantils han rebut una lectura positiva per part dels adults, la sensualitat es va desplegant amb naturalitat i, arribat el moment, el plaer de la sexualitat s’assumeix amb tot el goig possible. 

Pot ser que en la infància se’ns hagi negat una bona part de l’experiència sensorial. En tal cas, viure sensualment demanarà superar bloquejos i creences. S’hauran d’explorar i conèixer! El premi, descobrir la joia del sentits… i de la plenitud del sexe.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!