BioSofia

Viure la sensualitat demana afrontar alguns esculls. Un cop detectats, s’imposa rectificar creences i esmicolar bloquejos. Presento tres perfils de sensualitat errada. Ningú s’hi sentirà retratat del tot en cap d’ells. Però podrà manllevar elements de tots ells per perfilar el propi retrat sensual. Viure una sensualitat joiosa és ser més autènticament nosaltres. 

1. LES SENSACIONS FAN BRUT. L’educació i la cultura han transformat les teves emocions sensorials en fonts de perillosa brutícia.

Des de ben petit has après a malfiar-te de les noves experiències. Vas molt en compte a no tocar res per por d’embrutar-te. Estàs pendent sempre de tenir-ho tot controlat, amb certa tensió i gastant-hi força energia psíquica. No et manquen raons per no deixar-te empolsinar per la realitat: higiene, netedat, normes socials, conveniències…

I la sensualitat? Una baixesa. En tot cas no és qüestió que surti dels territoris més íntims, els correctes. Què és això de deixar-se arrossegar pels plaers fàcils i tous, els menjars novedors, els vestits bonics, els perfums, els embats amorosos? On pot portar tenir cura de la bellesa, la dansa, la nuesa, etc? Tu valores només les pràctiques“virtuoses”, enfortidores del caràcter i que exigeixen disciplina i norma: l’esport, la gimnàstica, la cuina de sempre, la regularitat horària.

La teva postura, certament, és font de molta seguretat, però també de frustració. Estàs en actitud vigilant permanent, vigilant de tu mateix i testimoni de tu mateix. Tensió constant. Lluites contra el plaer, contra tu.

Pots retrobar la relació harmoniosa amb tot el teu ésser. Mira’t com una unitat i no com a contraris en lluita. Escolta positivament el teu cos i tot el que d’ell n’emergeix. Integra’l, no és el teu enemic. No intentis trobar justificació per al plaer, no li busquis cap utilitat; simplement accepta’l en la seva espontaneïtat. En comptes de pensar que “tens” un cos, assumeix que “ets” el teu cos, que el vius amb les seves qualitats i les seves imperfeccions. El cos no és res a controlar sinó a viure; amb seny, és a dir convivint amb la raó, no controlat per ella.

2. TANTA SENSIBILITAT ÉS UN PERILL. Vius tant intensament les teves sensacions que les vius amb dolor.

Tot t’afecta intensament. Et sents alterat pel més mínim estímul. Les sensacions et fan mal. Per això les vius amb desconfiança més que amb curiositat. La por al dolor t’inhibeix i et replega. No coneixes el teu cos. Tanta sensibilitat podria conduir-te a la voluptuositat i et retreus. No toques per “vés a saber què serà”, no tastes cap gust nou no fos cas que “sigui massa fort”, per un no-res agafes aversió a una figura, a una veu, a una olor, a una música… El plaer només te’l permets en territoris molt rutinaris i coneguts.

Vius instal.lat en un“no” constant que et deixa més que tranquil. Vius esclavitzat per la por, però la tens tan assumida des de sempre que ni te n’adones. La por et porta a la negació dels teus sentits i de tu mateix. I vius en la tensió de la repressió.

Pots aprendre a desdramatitzar les teves experiències sensorials. De mica en mica aprèn a detectar les fines variacions perceptives en allò que ja forma part del teu univers actual. Després, t’atreviràs a explorar novetats fora d’aquestes muralles rutinàries i enriquiràs la teva paleta sensorial. Quan sentis la reacció de recular davant d’una situació nova i desconcertant, tingues a punt un reflex de parar-te a analitzar-la i, si cal, la retirada, però que sigui amb plena consciència i no per cap mecanisme enquistat. Fes un petit esforç per provar activitats noves sense el més mínim ànim de competició ni d’eficiència. Prova noves i senzilles sensacions: caminades, immersió en l’aigua, navegar, atraccions del parc, etc.

3. SENSACIONS AL LÍMIT. Recerques una satisfacció inaccessible. Consumeixes sensualitat a dojo sense aconseguir saciar la teva manca. El gaudi sempre queda per sota de les teves expectatives: o massa curt o massa poc intens. Insatisfacció permanent. Et cal un plus, amb la qual cosa la mateixa noció de plaer queda malmesa per la voluntat de consecució. El plaer sensual s’esmuny per aquesta valoració de les sensacions fora del present i del possible. Les ganes de tastar totes les experiències fins i tot les més extremes pot amagar paradoxalment una immensa por al plaer i un rebuig del propi cos. Frustració,decepció: la perfecció, constates, no està al teu abast.

Pots sortir d’aquest galimaties.  Persuadeix-te que no hi ha plaer fora de la realitat i del present. Per aterrar et caldrà apostar pels matisos d’aquesta realitat, les seves subtileses, les realitats menors. El plaer està en tot el que t’envolta. El plaer és fàcil. La intensitat no te la proporcionen les coses sinó la teva presència conscient en tot el que és quotidià. Aplica’t a explorar minuciosament les situacions que creus que coneixes més. No has de ser un heroi ni una heroïna de cara als altres sinó per a tu mateix, per a tu mateixa. Prioritza les activitats que ajuden a adonar-te de les percepcions més subtils: meditació, tir, golf, pintura… totes les que demanen precisió i concentració. 

 La imatge correspon a un vitral fet per Joan Grau i Cànoves

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!