Escriure sobre la pèrdua és difícil. Encara que bona part de l’escriptura –o potser tota?– n’és deutora. En el cas de Lydia Flem, una psicoanalista i escriptora, a través del llibre que ha traduït Josefa Contijoch i ha editat Lleonard Muntaner, s’hi enfronta d’una manera decidida, valenta i lúcida. Ho fa amb el protocol que enuncia
Cap a la pau interior (Angle editorial) és el primer llibre, en català, del monjo vietnamita Thich Nhat Hanh (quina quantitat d’h!!!). L’obra traduïda és una joia de l’espiritualitat i té aqueix punt delicat i penetrant, endolcit i pràctic que caracteritza la–no he trobat cap rètol millor!– literatura budista. Un llibre que ens parla de com assolir la tranquil·litat
Tothom accepta ja que la tendresa perjudica el progrés.Estigue-ne segurs; s’apropa el diaque tots tindrem una ànima metàl·lica. Miquel Martí i Pol, La fàbrica
Seguesc amb deler les obres de Maalouf, sobretot els seus assajos com ara: Les identitats que maten, del qual he parlat en aquest blog. Ara s’acaba de traduir: Un món desajustat (La Campana). L’escriptor francolibanés hi fa una analítica del món dels nostres dies, atenent sobretot, a la realitat del món àrab. Una realitat que ens costa
M’arriba cada trimestre la revista Dialogal. Em va venir a través de la revista Saó de València. Ahir em va arribar el número 31,[la portada de la foto és la del número 30] dedicat a “El viatge i l’espiritualitat”: té també una entrevista a Raimon Pànikker i una altra a dos pastors sobre la pluralitat dels
Recórrec camins amb olors tardorals, senders plens d’herbes ufanoses després de la pluja; mire crestalls retallats als cims de la serra… Amb el sol no tant potent, avance entre juncs i argelagues. Sentiment de quietud. M’agradaria sintonitzar el silenci del cosmos. He portat Noves cartes a un jove poeta de Joan Margarit, repasse les frases que hi tinc subratllades.
El Bloc Nacionalista Valencià ha demanat que siga concedida, a títol pòstum, la medalla de la Generalitat a Miquel Grau. Ignasi Bellido, secretari de l’Alacantí, ha demanat a l’Ajuntament d’Alacant que li siga concedida la medalla d’Or de la ciutat d’Alacant i que se li dedique un carrer. En Homenatge a Miquel Grau i, en adhesió a
Llig, amb fruïció, Noves cartes a un jove poeta de Joan Margarit. Té alguns punts molt bons. De fet, es tracta d’una exposició de la seua poètica tot emparant-se amb les conegudes cartes de R.M. Rilke. Un llibre –el del poeta Txec– magnètic, a mig camí de l’exhortació mística, de l’exercici literari entés com una
Excursió per Aitana. Aquesta vegada d’una manera especial, tot participant en “Geolodia”, una jornada en què els geòlegs de la Universitat d’Alacant acosten la matèria als profans. Hem eixit de la font de Partagat, hem pujat a la foieta del Mendós, després cap al Pas de la rabosa,[que veieu en la foto] les Cimes, i
L’editorial Proa ha reeditat Siddartha de Hermann Hesse. En el Quadern del El País(edició catalana) de fa quinze dies, Jordi Llovet va traure un article sobre l’autor. Hi deia que H. H és: “un enorme autor de tercera fila”. Un escriptor de novel·les: “catastròfiques, cursis, falsament orientalistes i, en definitiva, com deia el nostre Salvador Dalí