A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Homenatge a Miquel Grau
El Bloc Nacionalista Valencià ha demanat que siga concedida, a títol pòstum, la medalla de la Generalitat a Miquel Grau. Ignasi Bellido, secretari de l’Alacantí, ha demanat a l’Ajuntament d’Alacant que li siga concedida la medalla d’Or de la ciutat d’Alacant i que se li dedique un carrer.
En Homenatge a Miquel Grau i, en adhesió a la campanya del Bloc, reproduesc el post que vaig escriure en aquest blog el 2007.
“Ara fa trenta anys, estudiava COU en l’institut Jorge Juan. La ciutat semblava traure’s les lleganyes. “La transició” li posaren de nom a l’època. Pertot arreu hi havia cartells clandestins, enganxines de partits de tota mena, eslògans invitant a la rebel·lió. Sigil·losament la ciutat tenia un aire de promesa. Però la dictadura no es volia acabar i la democràcia va costar molt d’aconseguir. I encara va ser frustrant, en molts sentits. “No és això companys, no és això” -va dir després Lluís Llach. (…)
La vespra del 9 d’octubre, un simpatitzat del Moviment Comunista, Miquel Grau posava cartells de l’efemèride a la Plaça dels Cavallets i des de dalt, un jove de la família Sandoval (la de les gasolineres de l’entrada d’Alacant) li va tirar una rajola al cap. Miquel es va morir uns dies després. Aquil·les Rubio ho ha recordat en una article en l’Accent.
Milers i milers de persones vàrem acompanyar el fèretre pel carrer Maestro Alonso i després Xixona, en direcció la plaça de Bous. En arribar-hi, però, hi havia una plantació de grisos que feia feredat: Semblava l’exèrcit xinés de terracota. La caixa pegava voltes: en una direcció, en una altra. Va sonar el xiulet d’atac: la policia es disposava a carregar. Varen segrestar el taüt i l’obligaren a anar per un carrer secundari.
Actuaren amb impunitat i prepotència. Segaren la vida d’un jove de forma gratuïta i absurda. Volien posar obstacles a la llibertat. Com també fan ara. El que no sabien és que aquella tardor era fonamentalment una primavera. La música dels dies portava els cabells despentinats i l’ànim joganer. I a la fi…va passar full la història.”
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El pitjor de tot és que l’assassí del jove Miquel Grau ja fa anys que és al carrer, i deu passejar-se plàcidament pels carrers d’Alacant.
La petició del Bloc és assenyada i justa, però dubte que la colla d’analfabets funcionals que ens governen atenga la seua sol·licitud.