A tall d'invocació

Cap a la pau interior (Angle editorial) és el primer llibre, en català, del monjo vietnamita Thich Nhat Hanh (quina quantitat d’h!!!). L’obra traduïda és una joia de l’espiritualitat i té aqueix punt delicat i penetrant, endolcit i pràctic que caracteritza la–no he trobat cap rètol millor!– literatura budista. Un llibre que ens parla de com assolir la tranquil·litat d’esperit, de com viure instal·lats en el present, de com subvertir la tirania de la ment i de com esquivar el buit vital que es manifesta en forma de tedi, d’avorriment, d’insatisfacció, d’ansietat…
   Si desplegueu el post trobareu els dos primers paràgrafs del llibre. En llegir-los, un capta, de seguida, l’assossec d’una sintaxi reposada i d’un esperit reconfortant. El llibre sencer és un conjunt de proses d’un lirisme, a l’ensems, fort i subtil, que ens fa veure el meravellós de la vida i dels éssers. (Ni que siga un efecte instantani i fugisser.) És clar que això només pot arribar amb un expandiment de la consciència, que de vegades, és simplement: una presa de consciència. Però un dels mèrits de Thich és el caràcter pràctic de les seues propostes. Així, seguint el monjo, un pot meditar conduint, parlant per telèfon o rentant plats. No cal anar a cap asrham, pagoda, església o mesquita. (N’hi ha més)                

“Cada matí, quan ens llevem, tenim per davant vint-i-quatre hores només per a nosaltres. Quin present més preciós! I tenim la capacitat de viure-les de forma que ens aportin pau, joia i felicitat a nosaltres i també a les persones que ens envolten.”

  “La pau és present aquí i ara, en nosaltres i en tot allò que fem i que veiem. La qüestió és si en som conscients o no. No hem d’anar massa lluny per contemplar un cel ben blau. No cal que marxem de la ciutat o del barri perquè la mirada d’un infant ens faci somriure. Fins i tot l’aire que respirem pot ser font de joia.”

 Foto: Plum Village, centre espiritual del mojo a França.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!