A tall d'invocació

Excursió per Aitana. Aquesta vegada d’una manera especial, tot participant en “Geolodia”, una jornada en què els geòlegs de la Universitat d’Alacant acosten la matèria als profans. Hem eixit de la font de Partagat, hem pujat a la foieta del Mendós, després cap al Pas de la rabosa,[que veieu en la foto] les Cimes, i per la cresta (redéu quines vistes!), cap a Tagarina, després el Racó dels teixos (pou de neu inclós) i des d’ací a Partagat. Quasi deu quilòmetres, amb un sol que torrava i sentint explicacions geològiques. El cap em bull: sedimentació, fracturació, erosió, periglacial… (per descomptat, els han dit en castellà).
Per molt que un explique científicament, tècnicament, la bellesa de la muntanya té un caràcter irreductible. No té paraules fàcils, ni tan sols té un vocabulari consensuat. Ni té gramàtica. La muntanya és una força sagrada. Es l’emissària del orígens del món –sobretot una muntanya com aquesta: pelada, de rocam multiforme, amb colors grisos cendrellosos…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!