A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Amin Maalouf: “Un món desajustat”
Seguesc amb deler les obres de Maalouf, sobretot els seus assajos com ara: Les identitats que maten, del qual he parlat en aquest blog. Ara s’acaba de traduir: Un món desajustat (La Campana). L’escriptor francolibanés hi fa una analítica del món dels nostres dies, atenent sobretot, a la realitat del món àrab. Una realitat que ens costa d’entendre, primer perquè no la coneixem (o no la coneixem prou), segon (quin dubte hi ha?) perquè té una lògica aliena a la forma de procedir occidental.
Les pàgines del llibre es lligen amb una facilitat i amb un plaer considerables perquè l’escriptura de Maalouf –àgil i penetrant– sempre té un deix afable i subtil. L’escriptor hi repassa, en breus capítols, el que ha estat la història dels països àrabs, des de l’etapa colonial fins al present. Això vol dir parlar de les societats i dels liders (Atatürk, Nasser, Saddam Husein…) i, sobretot, explicar per què se senten uns pobles espoliats, vençuts i marginats. (n’hi ha més)
No és fàcil per a un occidental –encara que semble una generalització– posar-se en la pell d’un egipci, d’un iraquià o d’un palestí. O d’un afgà o d’un marroquí. El llibre de Maalouf hi ajuda molt. I proclama, adesiara, que cal fer un esforç que atenga l’alteritat amb un coneixement i un respecte gens epidèrmics. “Conèixer a l’altre –escriu Maalouf–només es pot fer a través de la cultura. I sobretot a través de la seva literatura. La intimitat d’un poble és la seva literatura”.
L’escriptor, després de posar sobre la taula els desajustos (violències i conflictes, turbulències i amenaces), veu el món abocat a un dilema: “esclatar o metamorfosejar-se”. I per anar cap a la segona opció demana un nou humanisme mobilitzador. Un nou humanisme que deixe de costat tradicions conegudes (entre elles el marxisme) i que faça del coneixement i del respecte als altres la seua base. Perquè, a parer Maalouf, el segle XXI “se salvarà gràcies a la cultura o naufragarà”.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He llegit alguna cosa de Maalouf (El periple de Baldassare), ja fa un cert temps però recorde que la sensació que em va quedar va ser de tranquil·litat, d’haver entrat en un món on no hi ha pressa, on sembla que el temps no passa o, si més no, no corre com ací.
Una pregunta que no té res a veure:
-La paraula “haiku” l’he d’accentuar o no?
-Té 5-7-5 síl·labes o 4-6-4?