A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

6 d'octubre de 2009
Sense categoria
0 comentaris

La teoria de les caixes negres: Joan Margarit

Llig, amb fruïció, Noves cartes a un jove poeta de Joan Margarit. Té alguns punts molt bons. De fet, es tracta d’una exposició de la seua poètica tot emparant-se amb les conegudes cartes de R.M. Rilke. Un llibre –el del poeta Txec– magnètic, a mig camí de l’exhortació mística, de l’exercici literari entés com una tasca sacerdotal i del rigor ascètic.
   Doncs bé, per a Margarit els poemes han de ser entenedors. Però què és entendre un poema? Un no pot aspirar a descodificar un poema com si fos el llibret d’instruccions d’una rentadora. Ací exposa la teoria de les caixes negres que resulta ben suggeridora: quan un “hi entra amb una informació i en surt amb una altra, sense que sapiguem què ha passat dins de la caixa negra”.  (n’hi ha més)  

  “En un poema hi entra una persona –escriu Margarit– amb un determinat estat interior (…) amb un grau de desordre a causa de les pors, les tristeses, les pèrdues, és a dir, els factors que contínuament estan amenaçant l’equilibri interior”. Doncs bé, diu Margarit: “Si en sortir del poema aquest desordre és menor, vol dir que és tracta d’un bon poema i que l’ha entés”.
    Aquesta metàfora de les caixes negres és aplicable a tot allò que siga veritable saber.  Perquè el saber autèntic és el que no roman fora de nosaltres, amb dades fredes, sinó aquell que interactua amb nosaltres i ens transforma. Cal distingir entre informació i coneixement. El coneixement, si és autèntic, opera en el nostre interior. T.S. Eliot es preguntava: “Quin és el coneixement que perdem en la informació?”. Així les coses. Una qüestió força important en aquests temps convulsos, on la informació esdevé inabastable i, sobretot inassimilable, perquè és molt fàcil d’aconseguir.
     Tornant al text de Margarit, acaba el capítol rebaixant els fums al quefer poètic, diu: “la poesia potser no és gran cosa” i rebla el clau: “però la intempèrie és més dura sense els versos”. Res a dir! Amb la poesia la intempèrie és compartida. La consciència de la incertesa ens ajuda a viure.   
  
   Foto: cireretes de pastor 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!