Tres anys i mig després de començar aquest bloc, es veu que encara no esteu tips i tipes de mi. Encara us ve de gust treure el cap per aquí. Us ho agraeixo de tot cor. M’afalaga aquest interès sostingut. Aquest mes hi ha hagut molts dies que no he penjat cap apunt i, malgrat
Mentre continuem escrivint les històries diverses que desembocaran en una única història de les escorrialles de l’autonomisme i l’assoliment d’un nou i pròsper estat, mentre continua el debat sobre la propera gran manifestació de l’Onze de Setembre (ahir, per exemple, en parlava al BGS) i sobre la de més endavant (avui en torna a parlar
1.173 usuaris i usuàries de Facebook no és, ho sé perfectament, una massa de gent que permeti exigir res. Ara que, vist el cas que s’ha fet de les dues vegades que hi ha hagut aquella gentada al carrer, un arriba a la conclusió que la quantitat no importa i que la petició d’un debat
Les corregudes de passadissos habituals a les cambres parlamentàries en certes èpoques de l’any han sortit del seu escenari usual i ara són presents al conjunt de la societat o, si més no, de la societat polititzada, que és, al cap i a la fi, la que impulsa els canvis socials que després les majories
Tal com diu Benach a l’entrevista d’aquest matí, la sentència del TC comportarà una crisi d’Estat. Ell parla de pacte entre Catalunya i Espanya i fa uns dies Alfons López Tena ja explicava que no hi ha un pacte sinó una concessió graciosa d’autonomia per part d’Espanya, però li entenc l’expressió com una manera de
Llegir que Joan Ridao ha declarat que ERC governarà “amb qui estigui disposat a demanar el concert econòmic en cinc anys” em causa una profunda decepció, un cansament de plom. És una galleda d’aigua freda per a qualsevol persona que vulgui la independència al més aviat possible. I d’aquests, cada dia en som més. Em
Diumenge passat, dia 9, va fer tres anys [notícia a Vilaweb] de l’entrada en vigor de l’Estatut que una majoria (dels pocs que van votar, però) va aprovar en referèndum després que una minoria de tres (el de la C, el de la U i el de la Z i la P al mig) rebaixés
En tres dies, tothom s’ha activat. La cosa va començar diumenge a l’Avui amb l’article de Pasqual Maragall. El mateix dia s’hi afegia Artur Mas. Ara ja sabem que Jordi Porta treballa des d’Òmnium per fer possible aquesta manifestació unitària de rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional. Les veus contràries a la protesta, com
Joan Mora diu en un apunt que “A Mas se li entén tot” i hi afegeix que a ell també. Mora és cap de llista de CiU a Mataró i actualment és regidor a l’oposició, però el seu és el partit amb més suport (set regidors) després del PSOE-C (onze). Per tant, una peça bàsica
Pasqual Maragall ha publicat un article aquest diumenge a l’Avui. En el seu estil característic. Hi parla de l’Estatut i de la sentència del TC i diu: “I ara el volen retocar en el Tribunal Constitucional. Doncs bé: si ho fan, sortirem al carrer 200.000 persones per baixar pel passeig de Gràcia cantant “Volem l’Estatut”,
Fixeu-vos atentament en aquest periquito. Fixeu-vos en el seu comportament, en les seves gesticulacions, en els seus trets. Li diuen Tamudo, per allò de buscar un periquito futbolista… Mireu-vos-el bé, doncs, i ja em direu si hi ha res que us cridi l’atenció.