Per desgràcia el cas de l’Andrei és minoritari. La majoria d’estrengers que venen aquí se’ls en refot mil vegades els Països Catalans, la seva llengua, la seva història i la seva realitat nacional. Venen aquí convençuts que venen a “España” i que aquí toca parlar castellà (que és molt més útil que el català, pensen ), beure sangria a dojo (com a bons guiris) i anar als toros i al flamenco. M’oblidava això si, de la paella i la platja. Però la llengua catalana no els interessa (no la veuen útil, en molt bona part perquè els catalans som tant “collonuts” que els parlem en castellà ), ni la sardana (no saben ni què és ni ganes ), ni els castellers, ni la patum, ni les festes majors…..Això és el que pensen i el que fan la majoria. Ja sé que hi ha més casos com l’Andrei però són minoria. Al igual que tú, jo també faig el que puc. Soc voluntari d’un noi equatorià (en Marc ) que hi posa moltes ganes i que quedem per parlar català. Faig la feina de molt bon grat però et puc assegurar que em trobo que, quan estic amb ell, qualsevol conegut que se li acosta li parla en castellà. Es terrible. Tinc la sensació que la meva esforçada feina no serveix per a res. Aquesta és la realitat i soc pessimista. Tinc por que el procés d’espanyolització dels catalans sigui irreversible. Tant de bo m’equivoqui. També et puc parlar d’en Ferenc i la Joanna. Ell és alemany i ella polonesa. Son amics de la meva dona i hem sortit junts moltes vegades. En aquests els tinc que parlar en castellà perquè no els dona la gana aprendre el català, “se habla en más sitios y es más útil” diu ella referint-se al castellà. I em trobo que que he hagut de parlar en castellà a casa meva. A sobre, porten un rotllo, com t’ho diria, “cosmopolita global” d’aquells que viatjen constament i saben molts idiomes….menys el català. Coneixen el flamenco, però no coneixen la sardana. Coneixen el castellà, però no el català. Coneixen en Zapatero però no en Montilla….Continuo ? No cal oi ? L’unica solució és aconsseguir la indepèndencia ràpid. LLàstima que a la majoria dels catalans ja els vagi bé continuar així.
Per desgràcia el cas de l’Andrei és minoritari. La majoria d’estrengers que venen aquí se’ls en refot mil vegades els Països Catalans, la seva llengua, la seva història i la seva realitat nacional. Venen aquí convençuts que venen a “España” i que aquí toca parlar castellà (que és molt més útil que el català, pensen ), beure sangria a dojo (com a bons guiris) i anar als toros i al flamenco. M’oblidava això si, de la paella i la platja. Però la llengua catalana no els interessa (no la veuen útil, en molt bona part perquè els catalans som tant “collonuts” que els parlem en castellà ), ni la sardana (no saben ni què és ni ganes ), ni els castellers, ni la patum, ni les festes majors…..Això és el que pensen i el que fan la majoria. Ja sé que hi ha més casos com l’Andrei però són minoria.
Al igual que tú, jo també faig el que puc. Soc voluntari d’un noi equatorià (en Marc ) que hi posa moltes ganes i que quedem per parlar català. Faig la feina de molt bon grat però et puc assegurar que em trobo que, quan estic amb ell, qualsevol conegut que se li acosta li parla en castellà. Es terrible. Tinc la sensació que la meva esforçada feina no serveix per a res. Aquesta és la realitat i soc pessimista. Tinc por que el procés d’espanyolització dels catalans sigui irreversible. Tant de bo m’equivoqui.
També et puc parlar d’en Ferenc i la Joanna. Ell és alemany i ella polonesa. Son amics de la meva dona i hem sortit junts moltes vegades. En aquests els tinc que parlar en castellà perquè no els dona la gana aprendre el català, “se habla en más sitios y es más útil” diu ella referint-se al castellà. I em trobo que que he hagut de parlar en castellà a casa meva. A sobre, porten un rotllo, com t’ho diria, “cosmopolita global” d’aquells que viatjen constament i saben molts idiomes….menys el català. Coneixen el flamenco, però no coneixen la sardana. Coneixen el castellà, però no el català. Coneixen en Zapatero però no en Montilla….Continuo ? No cal oi ?
L’unica solució és aconsseguir la indepèndencia ràpid. LLàstima que a la majoria dels catalans ja els vagi bé continuar així.