Feia l’altre dia una diferenciació entre xiuladors amb la idea de mostrar que no hem d’acceptar cap justificació al xiulament de consciència o consciències. També es podria dir que, si no acceptem un model de societat de titelles, no hem de fer cap concessió a la pràctica a qui et vol prendre o negar la
Benvolgut Sr Laporta View more OpenOffice presentations from silviamartinez. Grup al Facebook: Carta a Laporta per dir no al Príncipe de Asturias. FCB: No al Príncipe de Astrurias …………………………………http://www.slideshare.net/silviamartinez/benvolgut-sr-laportahttp://www.facebook.com/event.php?eid=92795850517&ref=mf
Programa de la setmana Memorial Sebastià Salellas i Magret, 2009 Ciutadà de fet. (Cal afegir el què es planteja avui al Mail obert: Així de salvatge. … I és aleshores que hom no pot deixar d’enyorar en Sebastià Salellas, homenatjat aquest dies, al cap d’un any de la seva absència, quan escrivia: ‘la
Faré una diferenciació entre xiuladors de símbols i xiuladors de consciències. D’entrada veig dos detalls interessants. Els primers, com a definició, i com a contrapartida, també aplaudim si acceptem o volem premiar alguna cosa, en canvi, els segons no poden oferir-ne cap, en cap cas. Els xiuladors de consciències no poden presentar ni cap definicio
Copa, lliga i champions! ENHORABONA catalani BARÇA: POESIA DEL FUTBOL COPA, LLIGA I CHAMPIONS mmmmm…… Gràcies, Pep. “(…) Gràcies per la serenitat, aquesta qualitat que Montaigne afirmava que era la que delatava la saviesa. Gràcies per la confiança que transmets i que ens allibera. M’agradaria, Pep, un país ple de gent com tu. I aleshores
… I algun altre detall, com ara: “(…) TVE cessa el director de continguts esportius, També ha obert expedients a cinc treballadors per emetre en diferit l’himne espanyol durant la final de la copa. (…)” “(…) … expliquen a Roma que els Països Catalans no són Espanya, Despleguen una pancarta a la Plaça de Venècia
Crònica d’ambient:“(…) El gran invent de Guardiola és no haver inventat res essencial, però haver tingut la intel·ligència i la valentia de dur-ho tot a la màxima expressió.(…)Els iguals, els equips desideologitzats futbolísticament, els que només busquen guanyar, es contraresten. Però el Barça de Guardiola és diferent. (…)” “(…) Ahir va seduir tot el món
Cap al 2007 devia prendre virulència un moviment, que ja era, previ i aleshores, un mal vici en l’anàlisi i informació política, i que Josep Maria Terricabras assenyalava així: “(…) el moviment de “Esquerra, Esquerra, només Esquerra!”, mentre s’amaguen sota la catifa els problemes –sovint prou importants- que engavanyen els altres partits. Tots estan en
Un dels poemes d’Enric Casasses (Barcelona 1951) fa: «La manera més salvatge, selvàtica i salvadora de moure el cos, la manera més subtil i muscular, més a prop de la Matèria Feta Font Perquè Font És, el moviment del cos més insultant de tots i, sí, si vol, el més amorós, és la paraula i
Fora de que a mi m’agradi molt parlar d’aplegar-se en projecte, en acció comuna,i que veig que amb unions, unitats, unificacions, únics, i úniques, sumes, conjunts,etc., a vegades ens fem embolics, sembla que darrerament parlem d’unió i de sumar en un sentit prou seriós i decidit. Bo.De manera que em permeto parlar d’unió, en resposta
“(…) Quan gent de procedències ideològiques tan diverses arriben a la mateixa conclusió, és a dir, que malgrat les proves de lleialtat que Catalunya ha donat al llarg de la Historia, l’encaix dins d’Espanya és inviable, els llestos que pensaven haver trobat la quadratura del cercle tenen un problema. I potser més gros del que
Arrenca la campanya. I sabem coses com ara: -També que si votem massivament les llistes “on els primers llocs van a gent dels nostres països (singularment, Europa dels Pobles-Verds, encapçalats per Oriol Junqueras, que representa Esquerra Republicana de Catalunya, amb el suport del BNG i Euskal Alkartasuna; i “Coalició per Europa”, encapçalat per Ramon Tremosa
– Arrenca la campanya. – Sabem coses com ara: – Molt i molt “(…) sobre el fracàs de l’encaix dins d’Espanya (…)” i alhora tenim clar que Amb Estat, com Espanya, tens “presència perfectament reconeguda”; sense Estat, com Catalunya, tens els insults i falsedats de Vidal-Quadras i Terrón, o les frustracions i
El Bloc d’en Xavier Mir és un espai on he trobat sempre, entre d’altres, tres coses que m’agraden: bona informació i suggeriments, atenció a l’actualitat, i una dolça obligació a trencar-m’hi les banyes per atendre i respondre al què planteja. Moltes vegades el millor és que aconsegueixo ordenar preocupacions, problemes, idees, en aquest exercici, i,
“(…) L’espectacle de la política espanyola, en aquests moments, ho és tot menys democràticament edificant. I es fa difícil d’entendre que fins i tot els partits catalans que no hi tenen res a guanyar quedin atrapats en una lògica perversa que els arrossega al mateix descrèdit d’aquells altres partits que, com a mínim, s’hi juguen