Indústries i caminars.

Faré una diferenciació entre xiuladors de símbols i xiuladors de consciències.

D’entrada veig dos detalls interessants. Els primers, com a definició, i com a contrapartida, també aplaudim si acceptem o volem premiar alguna cosa, en canvi, els segons no poden oferir-ne cap, en cap cas.

Els xiuladors de consciències no poden presentar ni cap definicio ni cap contrapartida acceptables. Senzillament perquè no hi ha cap cosa que faci acceptable que et xiulin la consciència.

I que et xiulin la consciència és un dels ingredients que veig en el plantejament i en les ‘exigències esportives i legislatives’ que presenten des d’una associació que es diu de defensa de la Nación Española. També crec que hi ha xiulada de consciència en la demanda
que fan als qui consideren responsables d’haver permés la expressió. Com ho considero tot plegat inacceptable, ho remarco amb la idea de desmuntar-los.

A l’enllaç que anoto trobareu una explicació-presentació pública sobre una querella per “ultraje” que volen presentar a qui va organitzar els xiuladors de símbols de Mestalla. (xiuladors entre els que, no sé si ho han pensat, haurien d’afegir
molts i molts que no varem ser al camp.)
Sí, crec que sí que ho han pensat. Diuen al principi que no entraran en la controvèrsia de si es tracta o
no “de unos pocos” (una cosa del tipus “los algunos” de Maria Badia, suposso) o la de si és o no un
acte de normalitat democràtica. Clar. És que si ho miressin per aquí més aviat haurien de callar, per decències política, intel·lectual i observacional com a mínim.

Recomano que llegiu sobre el tema en la darrera ponència del Tercer Congrés Catalanista.

ÀMBIT DE POLÍTICA
PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

4.6 .- Trauran els tancs? La violència espanyola.
Autor: Joan Ramon Resina
Doctor per la Universitat de Berkeley i professor a la Universitat de Stanford

Va molt bé situar el paper d’aquesta querella i idees acompanyants al costat de la feina que fa i promou el Congrés, i en el cas de la ponència que refereixo, parar atenció a detalls com ara (subratllo jo):

“(…) Sens dubte, l’alt comandament en tindria la temptació i una part no menyspreable de la societat espanyola els faria costat. La dinàmica “anti- nacionalista” exacerbada in crescendo durant dècades hi porta. L’anticatalanisme és avui una passió nacional tan irresponsable i fanàtica com l’antisemitisme en altres èpoques, i seria ingenu menystenir o mal interpretar el significat del visceralisme que destil·len tertúlies radiotelevisives, editorials i article de premsa, a més dels blocs de partits i suposades plataformes cíviques. (…)”

………………………………
http://www.nacionespanola.org/esp.php?articulo2275

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!