– Sabem coses com ara:
– Molt i molt “(…) sobre el fracàs de l’encaix dins d’Espanya (…)” i alhora tenim clar que Amb Estat, com Espanya, tens “presència perfectament reconeguda”; sense
Estat, com Catalunya, tens els insults i falsedats de Vidal-Quadras i
Terrón, o les frustracions i fantasies d’Obiols, Guardans i Romeva.
– Sobre prioritats i el què “Diu Iceta: ‘Sembla mentida que
oblidin que el suport electoral que vàrem rebre va ser precisament
perquè governés Zapatero’, afirma Iceta, que assegura que el PSC ‘no
prendrà decisions que posin en qüestió l’estabilitat del govern
d’Espanya, en un moment especialment delicat com el que planteja la
crisi econòmica’. (…)”
– Que “(…) El discurs públic legitimador de l’espanyolització es
construeix fonamentalment sobre la base d’una falsificació de la realitat en
tres vectors diacrònics argumentals: (…)”
– Que “(…) Molts catalans pensen, amb raó, que sortiria més a compte mirar cap a Brussel·les que no pas continuar fent-ho cap a Madrid.”
– De les “Interessants respostes dels delegats catalans a Brussel·les.“
– Que “(…) Es la radicalitat democràtica allò que ens distingeix més de l’Estat
espanyol. És amb aquesta reclamació que podem anar, amb el cap ben alt,
a Europa, a demanar l’arbitratge en el nostre conflicte amb l’Estat. (…)”
I que “(…) que el nom no fa la cosa, però amb diners, amb grans dosis de barra i
amb no menys dosis de mala llet tot ens ho pot fer empassar un Zaragoza
qualsevol o un Iceta de torn. Els socialistes catalans fa temps que han
desaparegut del mapa. No existeixen. Per tant, Maria Badia no és la
número 1 de res sinó la número no-sé-què d’un partit espanyol que es
diu socialista i no-nacionalista però que no és ni una cosa ni l’altra. (…)”
– També sabem que “(…) Hi ha llistes on els primers llocs van a gent dels nostres països
(singularment, Europa dels Pobles-Verds, encapçalats per Oriol
Junqueras, que representa Esquerra Republicana de Catalunya, amb el
suport del BNG i Euskal Alkartasuna; i “Coalició per Europa”,
encapçalat per Ramon Tremosa en nom de Convergència, amb el suport del
PNB, el Bloc Nacionalista Valencià (BNV) i Unió Mallorquina (UM), i amb
un candidat d’Unió Democràtica de número 3.
I “(…) Quin seria l’escenari ideal perquè els catalans (que no Catalunya)
tinguem un autèntic pes al Parlament europeu? Doncs que hi anéssim a
votar massivament per les llistes on els catalans encapçalen les
llistes. I deixem-nos de deixar influir per notícies falses. (…)”
Sabem això, i unes quantes coses més.
…………………………….
http://www.cronica.cat/noticia/Arrenca-la-campanya-per-les-eleccions-europees
http://www.cronica.cat/noticia/Lopez-Tena-recull-el-premi-Ferrer-i-Girones-pel-seu-llibre-en-defensa-de-la-independencia
http://www.avui.cat/article/opinio/54960/marxa/brussel%B7les.html
http://www.directe.cat/article/iceta-recorda-que-el-psc-mai-prendra-decisions-que-puguin-desestabilitzar-a-zapatero
http://www.cercle21.org/butlleti/03/fracas.html
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/05/de_la_desafeccio_a_l_8217_eclosio_del_sobiranisme_60257.php
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/7-editorials/40470-independentisme-el-resultat-de-la-desafeccio.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/125097
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/134249
http://www.cronica.cat/opinion/Xavier-Mir/Maria-Badia
http://www.cronica.cat/opinion/Miquel-Strubell/La-previsible-abstencio-una-oportunitat-per-a-nosaltres
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!