Indústries i caminars.

-També que si votem massivament les llistes “on els primers llocs van a gent dels nostres països
(singularment, Europa dels Pobles-Verds, encapçalats per Oriol
Junqueras, que representa Esquerra Republicana de Catalunya, amb el
suport del BNG i Euskal Alkartasuna; i “Coalició per Europa”,
encapçalat per Ramon Tremosa en nom de Convergència, amb el suport del
PNB, el Bloc Nacionalista Valencià (BNV) i Unió Mallorquina (UM), i amb
un candidat d’Unió Democràtica de número 3.)”, amb la previsible abstenció, seria tot un èxit representatiu.

Arrenca la campanya.
I – Tenim que:

      – “(…) [18 de febrer del 2006 i de l’1 de desembre del 2007 a Barcelona]
Van ser unes manifestacions en resposta al procés de desnaturalització
de l’Estatut a Madrid i del caos al servei de Rodalies de Renfe a
l’àrea de Barcelona per les obres del TGV, que, com a reacció de
l’anomenat català emprenyat, van ampliar la base del sobiranisme amb la
reivindicació del dret a decidir, una via diferent a la de
l’independentisme clàssic. Uns plantejaments que no han deixat
d’alimentar-se, (…)
I que “Aquella moguda de notable ressò internacional, que encara no celebrava
cap triomf del Barça, va ser un producte de les noves tecnologies. (…)”

      – “Estem vivint un moment polític molt interessant i important.
Iniciatives de caire independentista, tant polítiques com socials,
estan apareixent com bolets. I és que l’independentisme s’està
preparant per assaltar el poder. (…)”

     
      – “(…) aplicat a les eleccions europees del juny (que l’article havia de
parlar d’això), i pensant en l’electorat independentista (els altres ja
tenen qui se’n preocupi i no sóc jo), crec que cal deixar de banda les
estratègies de curta volada i els càlculs electorals. De tots els
comentaris que va rebre la col·laboració de dijous passat, m’agrada el
de l’amic Agustí Esparducer: “Siguem pràctics. A Europa ens
faran cas en la mesura que, a les urnes, el vot independentista sigui
més i més significatiu. (…) Si el vot independentista és merament
testimonial, hem begut oli. (…)”

      – També tenim que: S’ensumen que l’únic fonament real del seu domini és el nostre
consentiment, i embogeixen quan albiren la possibilitat de no tenir-lo.
És l’hora d’aplicar-los la frase espanyola: “Cuando el enemigo se equivoca, no le distraigas”.

…………………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/134289
http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/35773-tripijocs-amb-les-paperetes.html
http://www.tribuna.cat/la-fotografia/politica/62/89159-tret-de-sortida-per-a-les-europees
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/05/de_la_desafeccio_a_l_8217_eclosio_del_sobiranisme_60257.php
http://blocgran.cat/?p=689
http://blocgran.cat/?p=620
http://paper.avui.cat/article/dialeg/164891/llicons/la/xiulada.html

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!