Indústries i caminars.

El Bloc d’en Xavier Mir és un espai on he trobat sempre, entre d’altres, tres coses que m’agraden: bona informació i suggeriments, atenció a l’actualitat, i una dolça obligació a trencar-m’hi les banyes per atendre i respondre al què planteja. Moltes vegades el millor és que aconsegueixo ordenar preocupacions, problemes, idees, en aquest exercici, i, amb més o menys encert plantejar-ho i explicar què en penso.

Vull remarcar: “És així i tothom ho ha de tenir clar:
després d’haver anat a Brussel·les el 7 de març, ara no té cap sentit
abstenir-se. Si no anem a votar, no existim.“

Bloc:

Radicalitat democràtica contra PSOE i PP (Alfons Rus i altres)

“(…) Es la radicalitat democràtica allò que ens distingeix més de l’Estat
espanyol. És amb aquesta reclamació que podem anar, amb el cap ben alt,
a Europa, a demanar l’arbitratge en el nostre conflicte amb l’Estat.
Contra allò que pretén la candidata situada per sota de Magdalena
Álvarez (a qui dedico l’article de Crònica
aquesta setmana), hem d’anar a Europa a dir que volem ser estat i que
vagin pensant si estan del costat de la democràcia o del costat de
l’insult, la prohibició, la il·legalització, la usurpació de les
institucions i altres tècniques que l’Estat espanyol ha practicat per a
la seva subsistència.

És així i tothom ho ha de tenir clar:
després d’haver anat a Brussel·les el 7 de març, ara no té cap sentit
abstenir-se. Si no anem a votar, no existim.”

Comento:

“I tant.

Ho deuen tenir clar els qui fomenten l’abstenció, diria; i no sé si passa igual amb els qui la proposen.

Diferència entre proposar i fomentar:

Hi
ha qui proposa abstenció, ara, i/o en general a les eleccions. Hi ha,
per altra banda, qui fomenta l’abstenció. Els primeres acostumen a
presentar raons, arguments, explicació, etc., de manera explícita.
Els
segons acostumen a dissimular-ho en “campanyes per la participació i
tal i jo només vull mantenir els meus votants” o en campanyes
d’intoxicació sobre l’actualitat o sobre el contingut en les campanyes
o en la pràctica general de la política (corrupcions vàries,
prepotències, fatxenderies, suficiències, etc.). També hi ha qui ho fa
fins i tot per simple estupidesa o inèrcia. I no sé si hauríem de
situar també aquí el passotisme.
Diria que aquests foments de
l’abstenció són una de les darreres fuetades de la perversió de la
democràcia formal i precària en que estem. Tens raó: Es la radicalitat
democràtica allò que ens distingeix més de l’Estat espanyol. I diria
que és on hem de situar uns quants èxits d’aquests anys pel que fa a
despertar orelles, tactes, mirades en l’enfrontament contra l’insult,
les il·legalitzacions, violència i opressió política.

Sobre els qui
en fan proposta fa temps, i de moment tinc clara la meva resposta: no
convé abstenció, si no fos realment massiva i efectiva; i feta amb
alguna direcció clara a millorar els sistemes i processos electorals o
el que sigui que trobem cal millorar. En les eleccions europees
d’enguany, com fins ara i amb un gran plus, no ens convé l’abstenció.

(…)

Sóc
decididament contrària bàsicament perquè l’abstenció beneficia a la
concentració del poder en pocs grups d’influència i partits. També
perquè em sembla que l’abstenció electoral es concentra en la manca
d’implicació política, cosa que estupiditza la societat, entre altres
coses.
També sóc contrària, malgrat no saber-ne de càlculs i xifres,
perquè veig la manera, les maneres en que es fa el foment d’abstenció a
diferents bandes, precisament per part d’alguns que se’ns presenten com
a promotors de la participació. (He vist casos espectaculars, fa dies
que faig ronda per aquest tema, ja ho comentarem…)(En un límit trobem
la tesi defensada pel president em sembla que en el cas del referèndum
per l’estatut, de que si no votem gaires és que estem contents, Uf.
Hauríem de dir doncs que si votem molts, estem fatal? No, oi? No
s’aguanta per enlloc.)
Ara em quedo en el què pensava sobre la
promoció de l’abstenció i les afirmacions que va fent la candidata del
PSOE que diu que defensarà els interessos dels catalans “fent-los
coincidir amb els interessos dels ciutadans europeus”. Això també ho
hauria d’explicar, cal explicació, i crec que li complica encara més la
resposta a la pregunta que li envies sobre com s’ho farà: “…com
defensarà els interessos dels catalans sense defensar la necessitat de
ser un estat de la Unió Europea.”.
Crec que aquestes maneres de
presentar-se són foment d’abstenció perquè duen a idees sobre que la
política és estúpida i a coses com el clàssic “tots són igual” o “no hi
ha res a fer”. Estaria bé que les juntes electorals també detectessin
aquests abusos. I pot ser s’adonarien els qui en saben, i veuríem tots
plegats que fomenten aquests, i de què es fomenten, i què fomentarien,
ui…, ahir, quan llegia allò del “algunos” de Maria Badia vaig pensar
unes quantes d’horroroses. Agraeixo el que reculls i planteges a
l’article. I celebro que hagi prosperat la denúncia contra el senyor
Alfons Rus.

……………………………..
http://www.vilaweb.tv/?video=5584
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/134249
http://www.cronica.cat/opinion/Xavier-Mir/Maria-Badia
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3587121
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/129666

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!