Indústries i caminars.

Cap al 2007 devia prendre virulència un moviment, que ja era, previ i aleshores, un mal vici en l’anàlisi i informació política, i que Josep Maria Terricabras assenyalava així:

“(…) el moviment de “Esquerra, Esquerra, només Esquerra!”, mentre s’amaguen
sota la catifa els problemes –sovint prou importants- que engavanyen
els altres partits. Tots estan en situacions delicades. En tots hi
falta molt de factor humà. (…)”

Duia aleshores uns anys fent observació atenta de l’actualitat, i de l’actualitat política en una especial atenció, per diverses raons que ara no detallo. Les anomeno i assenyalo una mica, però, perquè poden servir per enfocar bé el tema i estalviar-nos alguna mania de paquets d’oferta.

De paquets d’oferta, en aquest juny de 2007, prenia nota d’un prou emprenyador: empaquetar en “partidisme” àmbits i altres coses que no hi tenen res a veure, per excés o per defecte, fins i tot arribant a la justificació d’atacs i fal·làcies escandaloses. Em sembla que el que aleshores comentava pot servir per escurçar la explicació i esclariments que pretenc:

“(…) Però jo diria que cada u faci els seus deures. Penso que per començar,
a qui li convingui, seria menester un parell de coses: ser persones com
cal (em semblen bé els trets que ens assenyala), i abandonar les
rigideses i amagadetes del que demana la pràctica política. I prendre
cura d’una malaltia que anem fent créixer, i ens porta a més i més
deshumanització. Es tracta del càstig públic que fem si hom parla bé
d’un amic. Amb les perversions d’entendre sempre amic oposat a enemic
(guerra perpètua); de dir que caldria ser molt “guaisssss” i ser “tots
amics de tots” (pressuposant la bestiesa anterior de la guerra
perpètua); i la confusió que ens fem entre dir coses lletges, i parlar
malament d’algú.”

És en aquest context, i amb la preocupació de combatre moviments d’estupidesa política, distorsions de fets i realitat, manques de respecte polític i a enteniment o observació, entre d’altres (que no són de partit, per si algú s’ho pensa així automàtic), que vaig fent petit recull-resum d’algunes de les fal·làcies que he pogut veure (podem dir-ne clàssiques XXI?) contra ERC (o Esquerra).

Persegueixo alhora unes idees sobre política que crec podríem veure bé, i també practicar, si aconseguim situar certes afirmacions com el que són: fal·làcies. És una estratègia contra els guanys i èxits d’aquestes maneres de fer, que provoquen i fan arrossegar una pila de problemes i misèries.

Un primer guany a combatre és el que fa que callem per confusió o vergonya, o per embolics que ens muntem sobre el paper de l’enteniment en l’acceptació de fets. Aleshores ho recollí amb aquesta proposta:

“(…) Li explico això perquè se’m fa complicat d’entendre, però entenc, que a
Esquerra, quan ha fet això que en diem treure el cap, o quan ha pogut
passar a formar part del govern, se li han anat dient (en forma de
difamació, acusació, retret, insult, etc.) algunes coses que fa
vergonya recollir. Aquest és un primer guany d’aquest moviment que
parlem; i proposo que no ens tallem en recollir atacs indecents, per
molt sentiments estranys que ens despertin.”

…………………………………..
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=16595&PageCounter=0#coment

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!