Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Crònica d’ambient:
“(…) El gran invent de Guardiola és no haver inventat res essencial, però
haver tingut la intel·ligència i la valentia de dur-ho tot a la màxima
expressió.
(…)
Els iguals, els equips desideologitzats futbolísticament, els que només
busquen guanyar, es contraresten. Però el Barça de Guardiola és
diferent. (…)”
“(…) Ahir va seduir tot el món en una roda de premsa llarga, però en què va
dominar tots els registres i va parlar quatre idiomes: català,
castellà, italià i anglès. I va seduir tothom no només per com va dir
les coses, sinó per les coses que va dir. Per començar, va deixar molt
clar que aquest és un partit que s’ha de jugar amb alegria.
(…)
«Que plourà? Ho espero. Hauria de ser una obligació que la gespa
estigués mullada perquè el joc és més ràpid i divertit per a la gent. I
nosaltres juguem per a la gent, però la UEFA encara no se n’ha
assabentat. Així que si plou, la pluja serà més benvinguda.»”
“(…) L’equip
blaugrana ha despertat l’admiració, no només pels seus resultats, sinó
pel seu magnífic futbol: alegre, valent i ofensiu, seguint la tradició
de les dues últimes dècades al Camp Nou. (…)”
“(…) Avui el Barça ha de sortir a guanyar sabent que pot perdre. Però sigui
quin sigui el resultat, ha de sortir i jugar com ho sap fer i pot.
Sortiu i competiu com sabeu fer-ho!”
“(…) Exposats al Món. “Hem de deixar la por al vestidor. Vull que els meus jugadors se sentin guapos, que sàpiguen que ens veu tot el món i que siguin ells. El que no perdonaré és que no siguem nossaltres, (…)”
“(…) aconseguir visibilitat per la campanya, després que la policia
espanyola els requisés les 5.000 pancartes que pretenien repartir a
l’estadi de Mestalla les hores prèvies a la final de Copa. (…)”
“(…) La UEFA reconeix per primer cop el català com a idioma oficial de la final, La junta directiva del Barça aconsegueix que el president de la Generalitat rebi el tractament de cap d’Estat. (…)”
“(…) Enguany
s’ha aconseguit fer un equip amb caràcter català. No parlo de política, parlo
de valors, de manera de ser i de fer. Del treball constant i rigorós com a
argument, i del mètode com a eina. De la importància que se li dóna a la gent
de la casa, hagi nascut on hagi nascut. De la humilitat a l’hora d’afrontar la vida. De saber explotar
el talent. De la defensa d’una identitat pròpia. (…)”
“(…) Algunes escoles i instituts de Catalunya han prohibit als seus alumnes
anar a classe amb la samarreta blaugrana, així com amb bufandes i
altres distintius de l’equip. (…)”
és molt d’enrenou
per tractar-se només
d’onze ganàpies corrent
darrere
una pilota,
una activitat que s’ha demostrat
prou entretinguda
sense
necessitat d’amaniments afegits.
Així ho penso també…
“(…) I tot això no devia ser cap secret per als qui es van prendre la
molèstia de fer-li la murga políticament, econòmica i arbitral,
aprofitant la fosca d’una negra nit. Parlo de quan els partits eren en
blanc i negre, amb un clar domini del blanc, a costa de fer-ho passar
ben negre als altres. I així, quan ha convingut, a aquest club que avui
enlluerna, li han fet saltar el president, o n’hi han ficat un de la
corda oposada; si ha calgut, li han minat la plantilla fent lleis a
mida, o distret els ingressos amb mil tripijocs; si encara era poc, li
han censurat les quatre barres, i fins i tot capgirat el nom. Trobo que
és molt d’enrenou per tractar-se només d’onze ganàpies corrent darrere
una pilota, una activitat que s’ha demostrat prou entretinguda sense
necessitat d’amaniments afegits.
(…)”
“(…) Ai del païset que fa de la pilota un Ersatz de tantes servituds
com l’aclaparen i de tantes defeccions substantives com pateix! Ai dels
qui fan dependre benestar emocional propi i col·lectiu de l’encert
d’uns mercenaris a sou d’un muntatge al servei de l’estupidització de
les masses!”
No acabo de veure el sentit en que assenyala això l’autor, en Josep
Murgades. Però la idea sí que la conec, em duu a uns escrits del meu
avi, i a opinions actuals sobre el paper que hi juga el futbol. Idees sobre les que voldria assenyalar un parell de coses.
La primera em sembla més important perquè crec que es duu a veure millor la segona. No hauríem de confondre tenir moments de benestar i la idea de fer dependre el benestar en sentit de tot, sigui del futbol, o del que sigui. Tampoc no em sembla acceptable la idea de que el benestar encegï per necessitat.
No dic que no ho hagi estat ni que no pugui ser una eina d’estupidització (això ho pot ser qualssevol cosa, expliqueu-ho, si us plau, els qui coneixeu bé la història i pràctiques sobre el tema). També ha estat un bon temps (aquí puc parlar d’observació i consideracions meves) una eina de violentació i altres coses molt fotudes; però ni és necessari, ni és el cas, diria.
Un altre detall que m’ha xocat és aquest:
“(…) A la classe política catalana –de la madrilenya, ni en parléssim!– els
ha anat molt bé aquesta temporada del Barça, per desviar l’atenció,
perquè ens oblidem de la crisi i per fer-nos creure que els catalans,
encara que no som independents, tenim una personalitat irreductible. (…)”
Sobre la classe política, em sembla que més aviat els ha anat molt
malament. I no pels resultats, eufòries, ni res de tot això. Els ha
anat malament, i trobo que hi ha raons de contingut i raons de sorpresa.
Respondria: “(…) … l’esport també pot
ser una altra cosa. En tenim ara mateix un bon exemple en el tarannà
que Josep Guardiola ha volgut inculcar al Barça durant tota la
temporada. Fa goig sentir-li fer declaracions mesurades, respectuoses
amb el contrari, laudatòries cap als seus jugadors, tranquil·litzadores
envers els socis. El Barça de Guardiola estan fent una campanya
espectacular. Ha guanyat dos títols i encara pot guanyar una final
europea. Això a can Barça no passa gaire sovint. Ara bé, el que em
sembla més rellevant és que això es fa no de qualsevol manera, no amb
males arts, no confiant en la sort, no jugant a no perdre, sinó amb un
estil esportiu positiu i integrador. (…)”
“(…) Alguns ho descobreixen, de sobte, en una xiulada d’un partit de futbol.
I com que formaven part d’aquest núvol d’intoxicació que amaga la
realitat, se sorprenen.
Després d’aquest senyal, però, ja
tenen una excusa menys per no estar informats. Si volen continuar
escoltant i llegint allò que han escoltat i llegit sempre, hi tenen tot
el dret, però és molt més engrescador saber què s’està movent a la
realitat. (…)”
“(…) Esperanza Aguirre ha intentat tranquil·litzar els espanyols que es
podrien arribar a alarmar si veiessin que la realitat d’Espanya no és
la que els han estat venent. (…)”
I Aleix Vidal-Quadras té uns desigssss, diu: “(…) Sempre desitjo que guanyin els equips espanyols. Potser hi ha massa
eufòria en aquest tema i al davant hi ha un rival molt fort que no hem
de menystenir. Encara queden 90 minuts per jugar. Però confio en que
guanyarem.”
(Senyor! D’on ha tret que algú estigui menystenint o hagi menystingut el rival? Ho diu per costum? De fer-ho? O de desvirtuar realitat, inventar fets, i la necessitat o obsessió que té de negar, i negar, i negar, els catalans? Pot ser és que estigui confonent eufòria i alegria, sí, pot ser.)
Podem reiterar-nos:
“(…) els seus camàlics haurien de deixar-se de gaites contra xiulets i
aguantar la realitat. La realitat té forma de tempesta i no li agrada
que li imposen himnes que volen que sigui el que no és. Per cert i per
acabar, (…)”
Bon partit!
………………………………………………
http://www.elpunt.cat/noticia/article/8-esports/48-barca/41879-la-imaginacio-contra-el-poder.html
http://www.fcbarcelona.cat/web/catala/noticies/futbol/temporada08-09/05/n090527105262.html
http://www.elpunt.cat/noticia/article/8-esports/48-barca/42005-guardiola-lel-barca-sera-el-de-sempre-agafarem-la-pilota-i-atacaremr.html
http://translate.google.com/translate?u=http%3A%2F%2Fwww.sport.es&hl=es&ie=UTF-8&sl=es&tl=ca
http://www.elpunt.cat/noticia/article/8-esports/57-opinio-esports/41548-sortiu-i-competiu-com-sabeu-fer-ho.html
http://www.uefa.com/competitions/ucl/news/kind=1/newsid=833643.html
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=616182&idseccio_PK=1011
http://www.directe.cat/article/la-jnc-reparteix-2.000-senyeres-i-2.000-pancartes-catalonia-is-not-spain-a-roma-14551
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/05la_uefa_reconeix_per
_primer_cop_el_catala_com_a_idioma_oficial_de_la_final_60636.php
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/134798
http://www.eldebat.cat/cat/notices/la_camiseta_blaugrana_prohibida_en_algunes_escoles_48903.php
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3588623
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/41272-pais-i-pilota.html
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/41897-lexercit-simbolic-de-catalunya.html
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=19632&PageCounter=0#coment
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/134417
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/134786
http://www.cronica.cat/noticia/Entrevista-a-Aleix-Vidal-Quadras-Sempre-desitjo-que-guanyin-els-equips-espanyols
http://paper.avui.cat/article/opinio/163798/valencia/madrid.html
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En Josep Murgades encara no s’ha assabentat que l’intel·lectual va baixar de la seva torre d’ivori per disfrutar del futbol sense que li caiguin els anells, i sense confondre el plaer popular amb l’opi del poble. Això va ser en temps de Manuel Vázquez Montalbán, que en pau descansi, però en Murgades o no se’n va assabentar, o deu pensar que en MVM era un intel·lectualet, només, com per a ell els catalans no són catalans sinó catalanets, quan es deixen engalipar, pobrets! (encara n’hi ha que no li llegeixen les seves sàvies ensenyances i no segueixen la seva llum i guia)…